Internet va unir fa més de deu anys una gallega i una madrilenya i va crear una societat literària a quatre mans. Internet també les va donar a conèixer al públic. L’havia una vegada de les seves novel·les ens porten a mons de fantasia amb prínceps i princeses, però on els contes de fades no són el que semblen. La Galera Young ha recuperat un dels seus primers èxits, “Cuentos de la luna llena”, que s’ha convertit en “Secretos de la luna llena”, una trilogia que promet grans aventures. Entrevistem Iria G. Parente i Selene M. Pascual.
¿Fem una mica d’història, com neix la vostra societat a quatre mans literàries?
Fa més de deu anys ens vam conèixer en un fòrum d’internet on penjàvem les nostres històries. Ens llegíem mútuament i vam decidir contactar-nos per parlar. A mesura que els anys passaven i seguíem creant mons i personatges, els nostres estils s’anaven contagiant de la influència de l’altra. Al final, compartíem tant que, per què no anàvem a compartir una història? Així que ens vam posar mans a l’obra i vam escriure la nostra primera novel·la juntes, Pètals de paper.
La publicació del llibre “Secretos de la luna llena 1- Alianzas” per LaGalera Young també té una bona història darrere … No ha estat fàcil, no?
Per res. Al setembre de 2014 es publicava amb l’Editorial Everest com el primer lliurament d’una trilogia. En el primer semestre de 2015, lamentablement, Everest es va declarar en concurs de creditors i tancava. La segona novel·la mai va arribar a veure la llum, i els drets de la trilogia sencera es van quedar en terra de ningú fins que, després de molt lluitar, l’editorial La Galera es va poder fer amb ells el 2016 i vam poder tornar a posar en marxa la reedició d’Aliances.
Hi ha canvis respecte a la publicació que es va fer amb l’editorial Everest?
Sí, però no substancials. Hem depurat l’estil del text que es va publicar originalment i hem escurçat pàgines. La història segueix sent la mateixa (no ens semblava just per al públic lector de la primera edició que es canviés cap esdeveniment), però l’aspecte ha canviat. I no només a nivell d’estil, però també visualment: l’editorial La Galera ha fet un magnífic treball afegint encapçalats als inicis de capítols i la nova portada és simplement preciosa.
Sou una gallega i una madrilenya, com us repartiu la feina? ¿Un personatge cadascuna, per exemple?
Exactament això. I moltes hores de videotrucada i converses en xat. Ens vam dividir els personatges i vam preparar un guió entre les dues en què vam perfilar els detalls de la història i vam crear els diàlegs. A partir d’aquí, segons qui narri, ens vam dividir els capítols. ¡Prometem que sona més senzill del que sembla!
“Secretos de la luna llena” és …
I: Tornar a veure un vell amic.
S: Una segona oportunitat.
Lowell, Lyra, Mab, Eirene, Drake, Seaben, Fay … ¿teniu un personatge preferit? Per cert, personalment, Seaben o Drake?
I: Suposo que em quedo amb Mab. M’agrada que estigui darrere de les ombres, sempre planejant tot, avançant-se als altres. Sé que és la dolenta, i que potser posar-se del seu costat no em deixa en molt bon lloc, però què hi farem! Pel que fa a Seaben o Drake … Ho sento, “paso palabra”!
S. Crec que diré Lowell, perquè em sembla un personatge amb molts secrets i un concepte molt realista del bé i malament, com idees relatives. En quan al debat Seaben-Drake, vaig a dir que el trobador: els contes i les llegendes sempre han estat la meva debilitat.
¿ “Alianzas” és un llibre bastant introductori, que els prometeu als lectors en els següents llibres?
La resolució d’alguns misteris i bastants més per resoldre. Prometem nous personatges i descobrir el que s’amaga darrere dels que creien que coneixien …
Us vau donar a conèixer a internet, ¿creieu que és un bon mètode per als nous talents per donar-se a conèixer o hi ha massa gent autopublicant-se? Si no acabes publicant en paper, amb una editorial, no serveix de res?
Cada autor i autora és un món a part. A nosaltres ens va funcionar, però creiem que també la sort va tenir molt a veure, perquè som conscient que hi ha històries meravelloses per aquí que romanen sense llegir. No creiem que hi hagi un secret. En part, com tot, és arribar a la gent adequada en el moment adequat, i de vegades això escapa del nostre control.
D’altra banda, no creiem que la finalitat sigui publicar, si més no. Es tracta de sentir feliç de la feina que has fet i ser capaç de mirar-lo amb orgull. Es tracta d’arribar a la gent si vols fer-ho. Per què es dóna per fet que cada persona que escriu ho fa amb l’ambició de publicar? Un text no és més vàlid que un altre per estar en paper o en digital, per estar associat a una editorial o un bloc.
¿Com és el feedback amb els vostres lectors?
Doncs tenim molta sort, perquè ens contacten de mil maneres diferents. A part de la informació que ens arriba a través de ressenyes i vídeoressenyes, de vegades ens envien correus electrònics amb les seves impressions o ens contacten per mitjà de les xarxes socials. Sempre tractem d’estar actives per a aquest públic lector. Al cap i a la fi, és el millor que tenim i ens dóna moltíssim. Ens sembla que és el mínim estar en contacte amb cada persona que tingui alguna cosa a dir-nos i donar-nostre temps, igual que ells i elles es prenen el seu temps per llegir les nostres novel·les.
Envía una resposta