Somnia. Dentro de tus sueños
5.5Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Mike Flanagan tornava a Sitges amb “Somnia. Dentro de tus sueños” i amb els bons precedents de “Oculus: el espejo del mal” i “Hush”.  Una pel·lícula amb una premissa prometedora on se li afegeix l’encantador nen de “La habitación” i que aixecava bones expectatives.

Anem a pams: de què va? Des de la mort del seu fill, Jessie (Kate Bosworth) i Mark Hobson (Thomas Jane) travessen una crisi de parella, fins que un dia decideixen adoptar el petit Cody (Jacob Tremblay), un noi encantador i espavilat que fa tot el que pot per a no dormir. Aviat, els Hobson descobreixen per què: Cody té l’habilitat de fer que els seus somnis es materialitzin. El problema és que no només els seus somnis més dolços prenen forma… sinó també els seus malsons més temuts.

Fins aquí tot bé.  Un nen d’ulls dolcos tormentat, no se sap massa perquè. Una parella atractiva recuperant-se de la pèrdua. I una habilitat que pot ser una benedicció o una maledicció. Sorpresa, papallones blaves, el fill perdut i, comença el mal rotllet, i l’espectador es tensa. Però el conjunt, i sobretot el desenllaç no acaba de funcionar.

Somnia. Dentro de tus sueños

“Somnia” juga amb el thriller mesclat amb el drama familiar i el somni infantil més terrorífic que et feia mirar sota el llit. I potser es massa mescla o no està prou ben mesclada, però hi ha alguna cosa que fa que l’espectador, arribat un moment, es pugui mantenir a distància i s’allunyi del que pateixen els protagonistes. Potser és la parella d’adults freds i que no desprenen química,  o que la dolçor de Tremblay és massa com per diluir la por o la tensió que hauria de sentir l’espectador (i sabem que no és això perquè a “La habitación” això no passava).

El cas és que hi ha un moment, quan es descobreixen totes les cartes de joc, que l’espectador pot desconnectar, allunyar-se de la història i deixar de patir, d’espantar-se. El pitjor és el desenllaç, la resposta lògica a tot, massa edulcorada i nyoya, sense resoldre temes interessants (hola, i el marit??)… Un final que et fan pensar que t’han pres una mica el pèl amb tot el que t’havien promés al principi.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies