Billy Lynn
6Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Billy Lynn (Joe Alwyn) és un soldat de 19 anys que, al costat del seu esquadró, es torna mundialment famós després que unes imatges seves en plena batalla surtin a la llum. De tornada a casa haurà de viure entre la seva nova fama i la tornada a la guerra.

L’aclamat director Ang Lee torna després de quatre anys des de l’exitosa La vida de Pi (que el va portar a guanyar un Oscar a millor director), per presentar-nos una història de guerra, hipocresia i, sobretot, innocència perduda: Billy Lynn.

La nova proposta del director taiwanès se centra en el personatge a qui fa referencia el títol: un noi de 19 anys a qui les càmeres capten salvant a un membre del seu equip en una intensa batalla durant la guerra d’Iraq. Tot just aquestes imatges es fan públiques, Billy Lynn es converteix en un heroi nacional. Això el porta a ell i el seu esquadró a haver de fer un tour per tots Estats Units, just abans de tornar a la guerra i, amb ella, a l’anonimat.

Billy Lynn té molts punts a favor, i un d’ells és aquest original plantejament. Des d’un principi, el film es planteja com un nou punt de vista del gènere bèl·lic. No es parla de la tornada a casa d’un soldat, sinó de la pausa forçada d’un heroi escollit pels mitjans que ha de conviure amb una incòmoda fama que no ha demanat ni cregui que mereixi, i la por eterna i pesant d’haver de tornar al camp de batalla i la probable mort després de viure tot un circ.

Billy Lynn

Tot i així, el desenvolupament no acaba de funcionar del tot, es queda a mitges. Tot i l’originalitat del plantejament, aquest no dóna per una pel·lícula de gairebé dues hores i el guió, a moments, es fa pesat o repetitiu, allargant el metratge amb un inifinit d’exemples de la hipocresia d’un país que no vol veure la realitat i només la idealització, i la por d’un jove traumatitzat pel que ha patit a la guerra i desitjant quedar-se a casa.

I no es pot fer una crítica d’aquesta pel·lícula sense nombrar el fet que és la primera de la història en gravar-se a 120 fotogrames per segon. I tot que en algunes escenes de guerra, o de connexió entre la festa i la batalla, funciona prou bé i dóna una sensació de rapidesa, ritme i frenesí incomparables, no sembla el film més adient per utilitzar-la. Sembla una excusa per fer d’aquesta una pel·lícula memorable, però que no justifica tot el revolt tècnic que està necessitant per ser projectada.

Billy Lynn és una pel·lícula correcta, sense grans moments que vagin a quedar en la memòria dels espectadors ni actuacions que siguin mereixedores de premis, però que dins d’un límit molt més modest del que intenta sortir, val la pena veure. Recomanable per tatxar-la de la llista de la filmografia d’Ang Lee.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies