El 1967, Mildred i Richard Loving van marcar un abans i un després en la història d’Estats Units, després de guanyar el cas de Loving v. Virginia. Ara arriba als cinemes la seva història d’amor i lluita.
Poques vegades es té el plaer de poder gaudir enterament d’una pel·lícula d’amor tan delicada, reivindicativa i dura alhora. Ruth Negga i Joel Edgerton protagonitzen aquesta dramàtica cinta sobre els extrems de l’amor i el dolor personal, històric i social que provoquen situacions tan injustes com les que es defineixen en el film.
I és que a alguns els pot semblar mentida, o almenys molt llunyà, el que es presenta a Loving. Però si tenim en compte que, precisament avui, pren possessió del càrrec el triat president dels Estats Units, Donald Trump, 50 anys no semblen tant temps.
Que la realitat supera la ficció és quelcom que, per les bones i per les dolentes, el món ha anat aprenent. Però històries com aquesta no deixen de sorprendre al públic: dues persones completament enamorades, que el seu únic delicte és casar-se sent ella negra i ell blanc. I tot per por que una raça mestissa posi en perill l’equilibri social d’aquest temps. Llegit de nou, sembla mentida que alguna cosa que podria protagonitzar Bela Lugosi fos efectivament real.
Els protagonistes sorprenen amb unes actuacions meravelloses. S’ha de reconèixer que el cregut limitat Edgerton demostra estar a l’altura d’un film d’aquest calibre i, encara que a moments sembli impossible una relació amb el seu personatge, els seus girs interpretatius i les seves actituds perfectament calibrades donen veracitat i forma a la seva forma de ser. La gairebé desconeguda Negga permet veure una nova cara diferent dins de l’espectre estandarditzat de Hollywood, amb una actuació que li dóna llum verda dins del panorama cinematogràfic i que li assegura una temporada alta de premis i nominacions.
Loving és una preciosa obra d’art que mereix ser vista i reconeguda com una de les millors pel·lícules de l’any. Tant el guió com la direcció mereixen també un comentari apart, ja que demostren ser d’un alt nivell narratiu amb un ritme perfecte per explicar una història d’aquesta envergadura. Recomanable, sens dubte.
Envía una resposta