La tortuga roja
9Valoració
Puntuació dels lectors: (1 Vot)
9.0

Al 2000, l’holandès Michael Dudok de Wit va realitzar un curtmetratge d’animació titulat Father and Daughter, guardonat amb un Oscar i un BAFTA al millor curt de l’any. Expliquen que Hayao Miyazaki i Isao Takahata, fundadors del mític Studio Ghibli i responsables d’algunes de les més celebres cintes animades de la història, com Mi vecino Totoro, El viaje de Chihiro, La tumba las luciérnagas o El cuento de la princesa Kaguya, van veure l’obra de l’holandès i restaren tan captivats que contactaren amb ell per a treballar junts a una pel·lícula. I, després de més de deu anys d’esforços, ens arriba el resultat d’aquesta col·laboració: Studio Ghibli presenta La tortuga roja, el primer llargmetratge de Dudok de Wit.

La tortuga roja ens mostra el cicle de la vida d’un nàufrag a una illa deserta i les diferents relacions que estableix amb el seu pur i salvatge entorn. Els seus inútils intents per fugir de la illa el portaran a trobar-se amb una misteriosa tortuga; a partir d’aquest moment, la seva percepció de la naturalesa canviarà per sempre. La primera pel·lícula no japonesa coproduïda, junt amb França i Bèlgica, per Ghibli manté valors típics dels films de la companyia nipona, com la tolerància i el respecte a la naturalesa i el medi ambient, a la importància de l’amor i l’amistat a l’existència humana. Al mateix temps, conté elements propis de Dudok de Wit, com el seu delicat i sensible ritme narratiu i el brillant ús d’unes elegants el·lipsis: els dies i les nits es succeeixen, l’eterna tensió llum-foscor comporten el desenvolupament emocional dels personatges i el seu aprenentatge vital. A més, destaquen les fuges oníriques del protagonista, representació dels seus desitjos i anhels, que a poc a poc s’aniran obrin pas en el relat, barrejant de forma poètica la realitat i allò fantàstic. La fantasia, la ficció, és el millor aliment de l’home.

La tortuga roja

Com a les seves anteriors obres, Dudok de Wit prescindeix dels diàlegs i s’ho juga tot al poder evocador de cada pla. El dibuix, senzill i atent al detall, està influït pel còmic europeu, especialment el francès i belga, amb Hergé, el creador de Tintín, al capdavant. També destaca l’emotiva banda sonora, creada pel compositor francès Laurent Perez del Mar, que acompanya perfectament a les imatges.

Guanyadora del premi Especial del Jurat a la secció “Un Certain Regard” del passat Festival de Cannes, La Tortuga roja utilitza els elements narratius més essencials per articular un preciós relat sobre allò que estimem. Una de les millors pel·lícules dels últims mesos. Fascinant, meravellosa. No te la perdis!

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies