Un dipòsit de cadàvers, un cos misteriós trobat en estranyes circumstàncies i un pare i un fill decidits a descobrir-hi el misteri. “La autopsia de Jane Doe”, premi especial del Jurat a Sitges, és la pel·lícula ideal pels amants dels ensurts cinematogràfics.
Tommy i Austin Tilden regenten un dipòsit de cadàvers i un crematori a Virgínia. Un dia, el xèrif local els entrega un cadàver, que han decidit anomenar Jane Doe i que ha estat trobat en un soterrani. Aviat, pare i fill descobriran que el nou encàrrec no és mera rutina i que, encara que per fora el cos estigui intacte, l’interior de Jane Doe ha estat violentament potinejat, víctima, potser, d’una terrible força ritual.
“La autopsia de Jane Doe” d’André Øvredal compleix el que promet: tensió i ensurts. Sap mantenir a l’espectador tens amb un terror tradicional, sense massa artificis (excepte algun moment puntual) en una mena de drama familiar amb un pare i un fill (els solvents Brian Cox i Emile Hirsch) com a protagonistes i un toc de thriller detectivesc forènsic.
“Jane Doe” és un film que sap atrapar l’espectador de bon principi i. al mateix temps, és capaç de mantenir-lo aixi, sense deixar anar a la presa, fins al final. I ho fa, per una banda amb la investigació sobre el cos, on pare i fill miren de descobrir el secrets que entranya aquest cos misteriós interpretat per Olwen Catherine Kelly. Per l’altra els ensurts aprofitant un espai que ja, de sí, genera inquietud i més, encara, si afegeixes una tempesta, l’absència de llum i campanetes que sonen indicant visites gens agradables.
Guanyadora del Premi especial del Jurat en l’últim festival de Sitges és just el que l’aficionat a aquesta mena de cinema vol, que l’espantin una estona, patir assegut en la seva butaca amb l’ai al cor i sortir alleujat perquè, gràcies a Déu, només és una pel·lícula. Una de les millors pel·lícules de Sitges 2016.
Envía una resposta