Desierto
3Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Quantes vegades hem vist la història del caçador implacable perseguint preses humanes? Quantes vegades hem vist una idea que dóna per un curt allargassada fins a arribar a un metratge suficient per anomenar-se a sí mateixa llargmetratge? Quants cops hem vist pel.lícules que intenten que la seva suposada metàfora tapi les mancances del que s’exposa a pantalla? Pel què sembla no les suficients, perquè Jonás Cuarón es reitera en tots aquests punts al seu segon film, Desierto, vist al passat festival de Sitges.

A “Desierto“, Moises (Gael García Bernal) i un grup d’emigrants mexicans es reuneixen a la frontera amb els Estats Units. L’home a qui han pagat per què els posi camí de la vida somiada els indica “a los United se va por allí”, mentre aixeca el filferro pel que entren al desert de Sonora. Però la seva lluita no ha fet més que començar. Per aquelles terres ronda en Sam (Jeffrey Dean Morgan), un home amb la seva camioneta i el seu gos Tracker, que no està disposat a permetre que els mexicans es colin “a la seva terra”. Així que rifle en mà es disposa a donar-los caça un per un i sense treva.

Desierto Jonás Cuarón Gael García Bernal Jeffrey Dean Morgan

Amb aquesta senzilla premissa i un espai desèrtic que acaba resultant claustrofòbic, Jonás Cuarón planteja un peculiar slasher de supervivència. I poca cosa més. Es cenyeix a les normes i tòpics del gènere, mentre les víctimes van caient una a una, sense posar massa voluntat a aportar coses noves ni girs especialment interessants.

Però per omplir metratge, “Desierto“, tot i la seva curta durada (hora i vint), acumula un bon grapat de situacions totalment inversemblants que més val no parar-se a analitzar massa. Tampoc dóna la sensació en cap moment que les idees que s’han abocat al guió donessin per gaire més.

Per donar-li més dimensió, amb el tema i els protagonistes, més la coincidència de la seva concepció amb la campanya del inefable Donald Trump, algú li pot voler veure massa lectures polítiques i morals a la història (ianqui dolentot i xenòfob carregant-se pobres inmigrants). Qui caigui en la temptació ja faria massa interpretacions sobre un film que tampoc s’esforça en no ser reduccionista i poc donat a les explicacions sobre les motivacions dels seus protagonistes.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies