Train to Busan
8Valoració
Puntuació dels lectors: (1 Vot)
8.0

Als darrers anys s’ha multiplicat exponencialment el nombre de pel·lícules sobre els “infectats”, obres de qualitat desigual que es balancegen entre el gènere de terror i l’apocalíptic. A totes elles, l’estructura es similar: una epidèmia comença a assotar a una localitat determinada i uns protagonistes corren i fan el necessari per sobreviure, succeint-se trepidants escenes d’acció. Train to Busan, escrita i dirigida pel coreà Sang-ho Yeon, s’insereix perfectament en aquest patró i alguns podran criticar-li la falta d’originalitat. Però no estem davant una pel·lícula més de zombis: el film juga amb els clixés del gènere per a forçar-los i esquitxar la narració de comentaris socials molt pertinents.

Efectivament, aquesta és una pel·lícula que ja hem vist altres vegades, amb un desenvolupament i desenllaç que no causarà sorpresa. I no obstant, Train to Busan entrega una substància particular, diferent. A nivell argumental, en aquesta ocasió l’acció es centra en un tren en moviment, el tren KTX que cobreix el trajecte entre Seül i Busan. La velocitat afegeix altes dosis d’emoció a les escenes climàtiques del film. A nivell discursiu, Sang-ho Yeon aporta la seva particular mirada sobre el món. El cineasta, a la seva primera pel·lícula amb personatges de carn i ós després d’una important trajectòria en el cinema d’animació, manté el seu anàlisi de l’actual societat de la por a la que estem immersos, present ja a The King of Pigs (2011) o a la seva obra més destacada fins a la data, The Fake (2013).

Tren a Busan

D’aquesta manera, el director utilitza la típica relació complicada pare-filla, composta per un alt executiu obsessionat amb el seu treball i la seva petita i tendra filla, i una galeria de personatges arquetípics d’aquest tipus de films, per parlar de la nostra societat i les seves pors, de l’individualisme que predomina a la nostra vida i, sobretot, de la necessitat d’establir lligams de solidaritat amb els demés per a (sobre)viure. És interessant comparar el seu abast conceptual amb el de la seva anterior pel·lícula, Seoul Station (2016), amb la que conforma un estimulant díptic.

Aquesta divertida i entretingudíssima muntanya russa d’acció ens mostra, amb una acurada posada en escena i un gran sentit del ritme, que el pitjor monstre al que ens enfrontem no està fora sinó dins de nosaltres mateixos. Premiada a Cannes i a Sitges, és una bona opció per gaudir d’un atractiu entreteniment.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies