Podríem traduir l’expressió “(come) hell or high water”, que recull el títol original d’aquesta pel·lícula, com “contra vent i marea”. D’aquesta forma, contra tots els elements en joc, dos perdedors de manual, els germans Toby Howard, pare divorciat a càrrec de dos fills, i Tanner Howard, exconvicte, segueixen un pla desesperat per evitar perdre la granja familiar a mans d’un banc que amenaça amb el desnonament: robar en diferents sucursals de la mateixa companyia bancaria per correspondre’ls, efectivament, amb la mateixa moneda. A la versió espanyola, el títol s’ha substituït per Comanchería, terme que fa referència a la regió habitada per la tribu comanxe de nadius americans. El nom “comanxe” significa “enemic” o “els que volen sempre lluitar contra mi”. A Comanchería, ambientada precisament en territori comanxe, els dos germans decideixen convertir-se en enemics de la llei: el sheriff Marcus Hamilton i el seu company intentaran detenir-los a tota costa.
L’escriptor i realitzador escocès David Mackenzie ha transitat amb encert per diversos gèneres al llarg de la seva carrera, destacant pels seus sòlids guions i una estupenda direcció d’actors. En clara línia ascendent, després de Convicto [Starred Up], brutal drama carcerari, presenta el seu millor film fins a la data, una cinta que combina classicisme i modernitat, tots els elements del western clàssic estan presents, barrejats amb una precisa descripció de l’actual Amèrica profunda.
“Tres vegades a Irak, però no hi ha diners per a nosaltres”. Aquesta és una de les frases que apareixen a l’inici de Comanchería, juntament amb rètols de “es ven” o “tancat” penjats de cases o negocis. Ambientada a l’oest de Texas, en aquesta pel·lícula el paisatge no és un mer espai físic, sinó una descripció de l’estat de les coses. Mackenzie emfatitza des del principi el context on es mouen els protagonistes: poblacions desèrtiques i deprimides, sucursals sense diners, i, sobre tot, un desert de pobresa, ràbia i desesperança. Després de veure aquesta pel·lícula un entén millor la victòria de Trump.
El guió, signat per Taylor Sheridan, responsable de la història de la també notable Sicario (Denis Villeneuve, 2015), utilitza el motlle del western per recrear amb gran encert una realitat social actual, un paisatge decadent i desolador i el pessimisme i melancolia dels seus habitants. Un territori que a l’època comanxe pertanyia als indis i ara és propietat dels bancs i les seves hipoteques brossa. Gràcies al treball de Mackenzie i Sheridan entenem perfectament la rebel·lia dels germans Howard i la seva lluita per sortir endavant, encara que sigui a través d’accions il·legals però justes, i també les reaccions i els dubtes del sheriff i el seu ajudant, l’altre parella del film. El director no es decanta per cap d’ells, no hi ha ni bons ni dolents en el sentit tradicional, sinó que cadascú intenta viure com pot davant una crisi que ha deixat de banda a les persones.
Les interpretacions dels quatre personatges principals són formidables, destacant el treball de Chris Pine, en el seu paper més complex fins a la data, i el de Jeff Bridges, un sheriff superat pels esdeveniments, en la línia del personatge de Tommy Lee Jones a No es país para viejos [No Country for Old Men, Joel y Ethan Coen, 2007]. De fet, la història de Hell or High Water té ressonàncies de l’univers de l’escriptor Cormac McCarthy. També destaca la fotografia a base de tons ocres i groguencs del director de fotografia Giles Nuttgens i, com és habitual en ells, la fantàstica banda sonora dels músics Nick Cave i Warren Ellis.
Inclosa a la secció “Un Certain Regard” de Cannes, Comanchería ha estat seleccionada per la National Board of Review com una de les deu millors pel·lícules de l’any i està nominada als Globus d’Or a Millor pel·lícula de drama. Una estimulant proposta entre el western crepuscular, el thriller d’atracaments i la crítica social, que guarda per al seu vibrant final un valent i compromès discurs, un dels millors tancaments de l’any.
Envía una resposta