Bar Bahar
8Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Entre dos mons, entre el mar ( Bar ) i la terra ( Bahar ), debatent-se entre dues identitats enfrontades i amb una punyent sensació de no pertinença, tres dones palestines lluiten pel seu dret a ser elles mateixes en la prometedora modernitat de Tel Aviv. Protagonitzen el primer llargmetratge de la directora Maysaloun Hamoud, que debuta amb un al·legat sobre la recerca de la llibertat individual de la dona en les societats tradicionals. Ella mateixa descriu la seva pel·lícula com “un reflex de la crisi d’identitat multigeneracional de la comunitat palestina a Israel“, però resulta difícil no establir paral·lelismes entre aquesta societat que té molt a avançar en matèria d’igualtat i l’espai d’opressió i menyspreu als drets més bàsics de la dona que continua estant vigent en molts punts del planeta.

És una història que ens parla de la necessitat d’una evolució social, que reivindica la igualtat de drets a través dels seus tres protagonistes que, tot i pertànyer a diferents estaments religiosos, socials i culturals, finalment es veuen abocades a patir els mateixos problemes de discriminació i desigualtat. Estem acostumats a veure aquest tipus de cinema reivindicatiu des d’entorns molt més occidentalitzats i contexts que afavoreixen la lluita o la transgressió, però aquí el relat es fa des de l’interior d’una cultura, des del respecte a una col·lectivitat que encara que sigui massa dependent de les seves tradicions, s’enfronta a través dels seus “primaveres àrabs” a un moment històric de canvi social i ganes de progrés.

Hi ha una nova generació (no només de dones) que creu en la possibilitat d’un entorn de més llibertat i tolerància. I aquest és un missatge que cal donar suport amb contundència utilitzant el cinema com a plataforma de denúncia, encara que de vegades l’esforç per la prevalença del missatge dugui a elaborar guions massa previsibles i forçats com el que ens trobem en aquesta pel·lícula, que cau en una classificació maniquea de les accions, on no hi ha terme mig, on es demonitza al personatge masculí (que en ocasions no deixa de ser una altra víctima de la tradició) i es redunda en autèntics tòpics, obvietats i estereotips que impedeixen a certs moments del metratge transmetre amb habilitat la necessària denúncia social.

bar Bahar

Part de l’èxit de la pel·lícula rau en la impecable interpretació dels seus protagonistes, acompanyada de l’al·licient de la seva banda sonora. Però el que realment converteix aquesta obra en alguna cosa meritori és que estem davant d’una pel·lícula escrita, dirigida i protagonitzada per dones. L’argument troba punts comuns de lluita que fan necessària la solidaritat i la unió entre dones, aspecte crucial en els moviments feministes.

Amb diversos premis en l’última edició del Festival de Cinema de Sant Sebastià, Bar Bahar es revela com una pel·lícula necessària i valenta que s’emociona quan se sap llegir entre línies, i que culmina amb un impactant pla final en què la mirada perduda de les tres protagonistes ens recorda que no és fàcil contravenir les tradicions i que el canvi pot ser asfixiantment complicat per a les dones que s’atreveixin a promoure-ho.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies