Assassin's Creed
6Valoració
Puntuació dels lectors: (1 Vot)
5.8

Hi ha aquella màxima científica que “l’ordre dels factors no altera el producte”. En el cas del cinema no acaba de ser ben bé cert. La combinació Justin Kurzel, Fassbender i Cotillard pot donar com a resultat una solvent Macbeth o en un altre moment, acabar mutant en l’estranya “Assassin’s creed”.

Callum Lynch (Michael Fassbender) és un criminal tancat a la presó i condemnat a la pena capital, però rebrà una inesperada nova oportunitat per part de l’organització Abstergo, entitat dirigida per Alan Rikkin (Jeremy Irons) amb la seva filla, la doctora Sophia Rikkin (Marion Cotillard).

Ells l’introduiran en l’Animus, un equip que funciona amb una tecnologia revolucionària que rastreja l’ADN i desbloqueja els seus “records genètics”, permetent que Lynch experimenti les aventures del seu avantpassat Aguilar , un membre de la germandat secreta dels Assassins que va viure durant l’Espanya del segle XV, en plena expansió de Inquisició i amb la missió de salvaguardar una preuada relíquia anomenada “el fruit”, garant de l’ésser humà per a la conservació del seu lliure albir enfront dels templers, que pretenen arrabassar-li.

He de dir que sóc una neòfita en el món Assassins. Tot plegat m’ha vingut de nou, fins i tot el fet de tenir, de sobte, un avantpassat amb el rostre de Fassbender. “Assassin’s creed” m’ha semblat una pel·lícula rarota, irregular, amb moments espectaculars amb altres que penses “WTF?” o “què collons?”, en llengua del país.

Assassin's creed

El que més m’ha agradat són les escenes d’acció, les persecucions, les lluites ben orquestrades, Fassender connectat a l’Animus i al seu avantpassat Aguilar… són moments realment espectaculars i és quan un es queda enganxat butaca amb la boca oberta (i encara més si acompanya la imatge de Fassbender sense samarreta, la carn és dèbil, què voleu que us digui). Però un cop et fiques en la trama i tot el seu misticisme, el resultat és estrany:  una Espanya del XV amb accents raros, la inquisició, Torquemada, la fruita, el lliure albir, els templers, les relacions paternofilials, els altres Assassins d’Abstergo… La trama mística potser funciona si ets habitual del joc, però a la pel·lícula i des del meu punt de vista inexpert pren moments ridículs i més, si s’hi sumen uns personatges que no estan ben explicats. No s’entenen les seves motivacions ni la summa importància de tot el que es fa en aquell edifici al costat de l’estadi de l’Atletico de Madrid. El conjunt no llueix, ni tan sols la fotografia d’Adam Arkapaw, un altre dels factors de Macbeth que aquí tampoc fa la patxoca que caldria.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies