Rogue One
7Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Tornem a ser pels volts de Nadal i ja tornem a tenir pel.lícula de Star Wars. O “una historia de Star Wars” com han subtitulat a aquesta “Rogue One”, com en un intent conscientement intencionat de marcar distancies amb els que serien els capítols titulars de la saga galàctica. La nissaga de Lucas, ara en mans de Disney, trenca la màgia de l’espera entre episodis disposada a no deixar perdre ni un cèntim d’ingressos a taquilla però a la vegada també torna per intentar fer feliços els milions de fans que mai en tenim prou d’aquest univers. I com diuen, tenim bones i males noticies, quines voleu saber primer?

Doncs primer començarem per ubicar els despistats si encara queda algú perdut en la cronologia de Star Wars. “Rogue One” es situa després de l’Episodi III, aquell en què veiem néixer Luke i Leia Skywalker mentre els seu pare Anakin es convertia en el temible Darth Vader. I just abans de l’episodi IV, aquell en que un Luke ja adult descobria que més enllà de la seva anodina vida de granger hi havia una resistència lluitant contra l’imperi, cavallers Jedi i una mítica Força.

En aquest periode coneixem la familia Erso, formada per Galen (Mads Mikkelsen), un dels millors enginyers de l’Imperi que ara intenta portar una vida tranquila i retirada, la seva dona Lyra (Valene Kane) i la seva filla Jyn (Dolly Gadsdon de petita i Felicity Jones de gran). Però l’imperi té plans de contruir una potentissima arma per erradicar els rebels que s’hi enfronten d’un cop i per sempre, i per això necessiten que Galen torni a la feina. La visita als Erso per part de l’almirall Krennic (Ben Mendelsohn) acaba amb la petita Jay havent de fugir i amagar la seva identitat. Fins que anys més tard es topi amb la Resistència i emprengui una missió al costat de diversos rebels per aconseguir robar els plànols de l’Estrella de la Mort que podrien permetre descobrir-ne el seu punt feble i destruir-la.

Star Wars Rogue One

Posats en situació, deixem les alegries pel final i comencem per enumerar el que serien els aspectes negatius d’aquesta “Rogue One”. El més clamorós és la poca volada del disseny de personatges, combinat amb un guió que deixa lluir poc els que podrien tenir més potencial. Actors de la talla de Forest Whitaker o Mads Mikkelsen tenen aparicions massa breus i despullades de la grandesa que haguessin pogut tenir els seus caracters. La parella titular la formen un Diego Luna i una Felicity Jones amb nula química; ell mostrant-se de nou com un dels actors més inexpressius de la galàxia (quin gran error si algú pretenia veure en el seu Cassian Andor un èmul de Han Solo) i ella fent que la composició d’una nova heroina femenina en l’univers Star Wars es quedi molt curta en comparació a des de Leia a la més recent Rey (Daisy Ridley) de l’episodi VII. Entre els secundaris que els acompanyen tampoc hi ha molt a destacar, com Baze Malbus (Wen Jiang) o Bodhi Rook (Riz Ahmed), dos rebels poc definits i el guerrer cec Chirrut Imwe (Donnie Yen) que sí seria un dels més lloables, si no fos perque algú s’entesta a envoltar el seu personatge d’una impostada i reiterativa descripció fanaticoreligiosa de la Força.

L’altra gran pega és una primera part de la pel.lícula en què tot plegat dóna la sensació d’anar a la deriva, saltant d’un fragment curt a un altre, d’un planeta a un altre i d’una trama a una altra, en un muntatge que no acaba d’agafar consistència fins que el film es deixa de presentacions i emprèn el vol. És en aquest tram (i també en algun de la segona part, però allà es perdona perque els aspectes positius guanyen) en que l’espectador pot tenir més la sensació de que està davant d’un producte fet a base de manual Star Wars com si fos el motllo d’una cadena de muntatge: posa uns quants planetes, unes quantes naus i oblida’t de la trama, els personatges o posar-hi ànima pròpia perquè una pel.lícula de la saga és tant fàcil de fer com barrejar quatre elements coneguts.

Però com deia també hi ha alegries a una galàxia molt llunyana. La major d’elles és la última hora de “Rogue One”, que és la que fa que la pel.lícula pagui la pena. En aquest segon tram el film es troba a sí mateix, agafa ritme i és capaç de facturar aventures i emoció com no havia fet a l’inici.

starwarsrogueone

En l’apartat de personatges trobem algunes espurnes en el bàndol “dolent”. Admetem-ho, això de ser almirall de l’Imperi i haver de donar explicacions a Darth Vader no seria la posició més còmoda del món, però Krennic i els altres generals i almiralls de la flota imperial els guanyen la partida interpretativa als seus contrincants. També, de nou, ens trobem amb què un dels personatges més interessants és un robot: el contestón K-2SO (amb veu de Alan Tudyk) és el que aconsegueix posar les notes d’humor més divertides al film.

Com no podia ser d’altra manera, els moments més brillants de “Rogue One” són els que connecten aquesta història amb la resta de la saga i que apel.len continuament a la nostalgia i l’imaginari que ens ha convertit a tants en frikis. Els fans de Star Wars gaudireu amb el retorn a Yavin, veient aparèixer de nou els AT-AT, el Líder Oro i el Líder Rojo a les cabines dels seus X-Wing, C3PO i R2D2 passejant entre les instal.lacions rebels, l’entrada en escena de Bail Organa (Jimmy Smits), el rostre del difunt Peter Cushing com a Moff Tarkin per obra i gràcia del CGI i les glorioses aparicions de Darth Vader entre fum, amb l’espasa làser vermella i la veu original de James Earl Jones.

Un altre punt lloable és que aquest film ha sabut mantenir aquell punt just d’equilibri en l´ús dels efectes especials que ja feia que l’episodi VII s’allunyés de la fredor digital dels episodis I, II i III. A “Rogue One” se’n fa de nou un ús mesurat i càlid que conecta bé amb l’estètica de les primeres pel.lícules i que evita que fins i tot en els moments de batalla tot caigui en una evident pantalla verda omplerta per ordinador.

I per últim, crec que cal destacar la feina del compositor Michael Giacchino, que sense perdre de vista la música original de John Williams, aconsegueix aportar a la banda sonora de Rogue One variants interessants i amb personalitat pròpia.

Bones i males noticies doncs a la saga Star Wars. A les vostres mans queda ara decidir què pesa més i si anar o no al cinema. I en tot cas, ja queda menys d’un any per tornar a tenir un altre episodi (el VIII) i al 2018 tindrem un altre spin-off.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies