Éternité
3Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Una eternitat. Aquest és el temps que passa al veure aquesta pel·lícula. El nou film del director i guionista d’origen vietnamita Tran Anh Hung adapta la novel·la de l’escriptora francesa Alice Ferney, L’élégance des Veuves [La elegància de las viudas]. Fencey, escriptora poc coneguda al nostre país, és autora de diverses obres que tracten sobre la feminitat, l’amor o la maternitat. En aquesta novel·la, Ferney narra un senzill relat sobre diverses generacions de dones acomodades, la seva felicitat al matrimoni i l’entrega cap als seus fills. La translació a la pantalla gran és fidel a l’obra original, tan fidel com simple, buida i tremendament avorrida.

El primer film en francès de la filmografia d’Ann Hung, realitzador d’interessants però irregulars propostes, com El olor de la papaya verde (1993), Pleno verano (2000) o Tokio Blues (2010), compta amb tres de les actrius franceses més destacades de l’actualitat: Audrey Tautou (Amelie, Largo domingo de noviazgo), Mélanie Laurent (Beginners, Malditos bastardos), Bérénice Bejo (Destino de caballero, The Artist). No obstant, totes elles estan molt desaprofitades, interpretant uns personatges plans amb uns diàlegs que sonen artificials i absents de naturalitat. El film comença a finals del segle XIX quan Valentine (Tautou), aristòcrata francesa es casa amb Jules, l’esquemàtica representació del concepte “l’home dels teus somnis”. Junts tindran molts nens, no sé quants perquè vaig perdre el compte i l’interès a la mitja hora. Tots ells són preciosos, feliços i no tenen problemes, tret de l’inevitable de la mort. Laurent i Bejo interpreten, respectivament, a Mathilde i Gabrielle, dues dones més joves que es dediquen igualment a tenir fills i cuidar d’ells i dels seus nobles marits.

Eternité

Efectivament, en aquesta oda a la família tradicional les protagonistes són dones abnegades, orgulloses i felices de viure per dedicar-se únicament a la seva família. No hi ha narració, simplement abraçades, petons i felicitat artificial. Això és tot. Més que una pel·lícula sembla un anunci de colònia o una campanya per incentivar la natalitat.

Sí, la fotografia de Ping Bin Lee és exquisida. Sí, alguns moviments de càmera són molt estilitzats. La direcció artística, el vestuari i el maquillatge són altres aspectes destacats. Però no hi ha res darrere de tot això. Només estan al servei d’una pel·lícula antiquada, buida de contingut, sense emoció ni ànima.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X