Pérez Reverte sap què donar al lector, com a articulista, tertulià i, per descomptat, novel·lista. En aquesta faceta és autor de múltiples èxits, obres trepidants, ben documentades, excel·lentment escrites i repletes de personatges atractius. “Falcó” no és una excepció. Així que ja podeu fer-vos una idea del to que tindrà aquesta ressenya.
“Falcó” ens trasllada a l’Europa turbulenta dels anys trenta i quaranta del segle XX. Aquesta època és l’escenari de les aventures de Lorenzo Falcó, excontrabandista d’armes, espia sense escrúpols i agent dels serveis d’intel·ligència. Durant la tardor de 1936, mentre la frontera entre amics i enemics es redueix a una línia imprecisa i perillosa, Falcó rep l’encàrrec d’infiltrar-se en una difícil missió que podria canviar el curs de la història d’Espanya. Un home i dues dones -els germans Montero i Eva Rengel- seran els seus companys d’aventura i tal vegada les seves víctimes, en un temps en el qual la vida s’escriu a cop de traïcions i res és el que sembla.
Pérez Reverte ens posa en la pell d’un antiheroi que treballa per al bàndol que va guanyar la Guerra Civil. Ens situa en una narració des d’un punt de vista no massa habitual ni a la literatura ni al cinema. I és prou valent com per humanitzar a tots dos bàndols i explicar-nos de forma raonada que molta de la gent que va combatre en la Guerra Civil no tenia clar per què ni per a qui lluitava.
“Falcó” és una novel·la negra plena d’aventures, acció i emoció. Lorenzo Falcó, especialista a sortir de tot tipus de problemes, es troba davant una situació desconeguda que no controla i envoltat de persones idealistes que lluiten per alguna cosa que el propi agent sap que no existeix. Es debat entre animar-los en la seva lluita i sentir llàstima per ells, però és un professional de la supervivència, i això és el que farà al llarg de tota la història, sobreviure. Però Reverte sap construir personatges i aconsegueix que algú tan sec i fosc com el nostre protagonista aconsegueixi fer-se un lloc en el cor del lector, gràcies al seu sentit de l’honor i a la defensa que el mercenari fa dels seus.
Arturo Pérez Reverte s’adapta a la perfecció al tipus d’història que explica. La seva prosa és seca, d’una brevetat dura, a la qual costa una mica adaptar-se al principi. Una vegada acostumat al to, el ritme es desboca, els esdeveniments s’atropellen i deixen al lector una novel·la que es gaudeix de principi a fi.
“Falcó” és una novel·la d’evasió, però ben documentada i amb el segell de qualitat del seu autor. La seva proposta valenta, el seu protagonista i la capacitat d’enganxar són les seves principals virtuts. Volem veure més aventures de Lorenzo Falcó i espero que Reverte ens les proporcioni el més aviat possible.
Envía una resposta