Park Chan-wook torna amb La doncella (The handmaiden). A la seva elegància innata i a la bellesa de les seves imatges, aquest cop se li suma l’erotisme per crear un thriller d’enganys i doble cares que s’allunya de la seva tendència a la violència brutal. Un film de tints gòtics, atraient fins l’últim segon.
Corea, dècada de 1930, durant la colonització japonesa. Una jove carterista (Sookee) és contractada per un fals Comte per robar l’herència d’una rica dona japonesa (Hideko) que viu reclosa en una gran mansió sota la influència d’un tirà (Kouzuki). Per a això Sookee es farà passar per la seva donzella.
Adaptació d’una novel·la de Sarah Waters, La doncella (The handmaiden) ens trasllada als anys trenta, a la Corea ocupada pels japonesos, per erigir-se en un film d’aire gòtic i amb l’exuberància visual de Park Chan-wook. I l’home no es talla un pèl. Aquest nou fil després erotisme pels quatre costats. La història narrada en tres episodis diferents, des de punts de vista canviant i només al final l’espectador tindrà la imatge completa de la història.
Sempre m’ha fascinat Park Chan-wook: la bellesa de les seves pel·lícules, la violència, el punt final cruel amb el que sempre les dota. La doncella (The handmaiden) no es convertirà amb la meva obra preferida d’aquest director però molts dels seus detalls quedaran per sempre més en la meva retina i en la meva memòria. Els enquadraments perfectes dels plans de càmera, l’erotisme, el joc de miralls de la història, la subtilesa d’una mirada o d’un gest…hi ha molt per destacar. Surt una mica del que és habitual en aquest director. No és tan retorçada ni tan violenta -encara que en algun moment entre tentacles s’entreveu el Park Chan-wook d’”Oldboy”.
Un film amb tints gòtics, absolutament atraient i recomanable… tot excepte l’escena de sexe final que surt somnis més humits de Park Chan-wook i sobra una mica.
Envía una resposta