La Razzmatazz 2 va acollir el 22 de novembre el concert de Nada Surf, que volten per terres catalanes després del seu pas per Madrid i Bilbao a l’abril d’aquest any per presentar nou disc, i de l’actuació al Vida Festival el passat mes de juliol.

L’actuació s’emmarcava dins del 16à aniversari del RazzLive, i servia al grup per presentar el seu vuitè disc You Know Who You Are, de principis de març d’enguany, i que han combinat amb la presentació, a l’octubre, de Peaceful Ghosts, disc en directe gravat amb la col·laboració de  la ORF Radio Symphony Orchestra (Viena) i la Babelsberg Film Orchestra (Berlín).

Cold To See Clear, Whose Authority i Weightless van obrir el concert, que va anar guanyant força i empenta per moments. Nada Surf són un grup (minusvalorat) que s’entenen perfectament entre ells, amb una compenetració de més de 20 anys sobre l’escenari (amb la incorporació, al 2012, de Doug Gillard com a segona guitarra) i que es creixen en el directe, on sonen més potents i guitarreros que a molts dels seus discos.

Per cert, Ira Elliot està nominat aquest any com a millor bateria del grup alternatiu per la revista Modern Drummer (podeu votar-lo aquí, bit.ly/2f9LhiH ).

La veu característica de Matthew Caws està més que en forma, i després d’anar xerrant amb el públic de tant en tant en un castellà més que acceptable, al que feia d’apuntador el baixista d’origen madrileny, Daniel Lorca, ens va anar deixant caure temes del nou disc com Believe You’re Mine, Rushing, passant per temes de discos anteriors com Concrete Bed i Jules et Jim, mentre aprofitava per expressar el malestar pel nou govern de Trump al seu país.

També va aprofitar per recordar que l’autor del Blonde On Blonde que ells van incorporar al seu disc del 2002 Let Go i amb la qual ens van obsequiar també al concert, és el flamant premi Nobel de Literatura 2016.

Inside Love, Friend Hospital, The Fox, Out Of The Dark i See These Bones, entre d’altres, ens anaven acostant al final, a la part forta del concert, amb l’ambient ja més caldejat i el públic entregat.

Hyperspace, Popular, la meravellosa Always Love (gràcies, gràcies, gràcies per aquesta cançó) i Blankest Year (corejada amb ganes pel respectable) van tancar el concert, més que notable novament, dels Nada Surf a Barcelona, i, mentre alguns ja desfilaven, encara va haver-hi temps per un Blizzard of 77 a capella.

Com sempre, un plaer senyors de Nada Surf.

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies