No existeix un abans del 2084. A Abistan, el Profeta i delegat de Yoläh, Abi, és la figura màxima per qui es regeixen totes les normes. La submissió i la fe són indispensables a l’Imperi, però Ati no està tan segur de voler creure’s tot el que s’explica.
Novel·la guanyadora del Gran Premi de l’Acadèmia Francesa, 2084: la fi del món ens convida a entrar en un món distòpic dirigit per la fe incondicional cap al profeta Abi. Una religió molt semblant a l’Islam dirigeix tot el món l’any 2084, i els habitants d’aquest nou imperi han de viure sota les normes d’Abistan.
Com el seu títol ja ens indica, 2084 és una clara referència a la gran obra de George Orwell 1984 i es basa en un plantejament molt semblant on la pressió en les vides dels ciutadans, la vigilància extrema i el control del temps i el coneixement per part del govern en són la base principal. Igualment semblants són també els protagonistes de les dues novel·les: un personatge a qui li trontolla tot el que representa la seva societat i vol descobrir la veritat de tot.
Winston Smith havia de lluitar contra un govern totalitari basat en els règims d’ideologia occidental on el més important és tenir al poble controlat i enganyat en tot moment, per raons de guerra i territori, ideologia i política. Aquí, el protagonista, Ati, ha de veure’s en contra d’un govern totalitari i únic, que controla tot espai i temps coneguts, i on la religió i la fe són el més important de la seva societat i el seu món. A partir d’aquí, tota la història està repleta de referències i reformulacions de la novel·la original, tant en l’àmbit ficcional com estilístic.
Així doncs, l’autor, Boualem Sansal, en aquesta setena obra juga sobre segur al moment d’escriure i crear sobre una base ja formada. Tot i la seva indubtable excel·lència com a escriptor, Sansal no ens arriba a sorprendre o realment intrigar, però la seva intel·ligència obliga al lector a no separar-se del llibre fins al final, creant una espècie de dependència lectora que no se sap realment d’on ve.
El problema principal i obvi del llibre, però, és el perill que pot suposar en mans de mals lectors. Tot i que la seva història està clarament basada en un missatge racional i antiextremista, la ideologia actual que ha utilitzat per exemplificar el perill de les qüestions radicals té dos vessants: la religiosa i la humana. I el fet que només es parli de la qüestió religiosa pot fer que es llegeixi tot plegat com un manuscrit de culpabilitat i, fins i tot, odi.
Per descomptat, l’autor no busca ser un Trump, ni quant a ideologies ni quant a missatges, però el fet que França estigui en una situació de tensió respecte a aquest tema, deixa una mica intranquil al lector racional quan acaba la novel·la. Esperem que les audiències i jurats que tant estan premiant l’obra siguin capaços de veure-ho amb lògica. Si es fa així, és una perfecta lectura per a qualsevol que vulgui gaudir d’una bona imaginació distòpica basada en una de les millors obres universals.
Envía una resposta