El extraño (The wailing)
7Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

El cinema coreà no s’atura. Na Hong-jin n’és un altre exemple. “The chaser”, “The yellow sea” i ara la desconcertant i inquietant “El extraño”. El thriller sobrenatural té amo i com la majoria de bars de tapes de Barcelona, és oriental.

Un poble es desperta al matí sota una pluja torrencial i amb un crim brutal. Un inspector de policia ha d’investigar el que ha passat, mentre els rumors apunten cap a un foraster de comportament estrany i de qui se sospita que té relació amb la màgia negra.

Na Hong-jin va debutar amb la celebrada “The Chaser” , una singular pel·lícula que se centra en un ex-policia reconvertit a proxeneta. Després va arribar “The Yellow Sea”, un thriller visceral on un taxista es converteix en un assassí en sèrie. Els drets de totes dues pel·lícules han estat comprats als Estats Units per a un possible remake. Ara abandona els espais essencialment urbans dels projectes anteriors i se submergeix en un film que comença com un thriller agrest i evoluciona cap a un recargolat misteri sobrenatural on deambulen fantasmes, possessions infernals, zombies i esperits malèfics en un entorn rural.

El extraño (The wailing)

“El extraño” comença amb un policia maldestre, gandul i amb una certa vis còmica (Do Won Kwaka qui toca investigar, amb més pena que glòria, uns crims força escabrosos. Quan tot comença a assenyalar com a culpable a un misteriós estrany, japonès per incrementar la sospita de tot bon coreà, que s’ha instal·lat al poble, s’acaba la lògica, el thriller. La vessant còmica del policia es convertirà en desesperació, bogeria i drama quan la seva família es converteixi en víctima d’un misteri que cada cop pren tints més sobrenaturals i terrorífics.

“El extraño” té trama complexa, que busca confondre a l’espectador que no sabrà on es troba aquest mal latent que ataca el poble. El film, que demostra com ve de fort el cinema coreà, gestiona bé la tensió i aquesta incertesa de no saber exactament que pot passar a continuació a cop de gir imprevist. Inquietant més que terrorífica. Desconcertant en certs moments. El cert és que atrapa a l’espectador que vol, de totes totes, saber què, com… I no és fàcil perquè el final dóna mil voltes, i un ja no sap qui és bo, qui és dolent, però la certa sensació de què tot acabarà com el rosari de l’aurora no te la treu ningú.

“El extraño” és una pel·lícula erràtica, desconcertant, un pèl allargassada però curiosament allà et té, enganxat a la cadira volent saber, volent-la acabar.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies