La Finestra Digital entrevista a Whit Stilmann a les poques hores del triomf de Trump. “Com diu Lady Susan: els fets són coses terribles. He estat fins les quatre de la matinada veient el desastre que arribava” ens diu aquest fill d’un antic congresista demòcrata. “L’esperança que tinc és que a Trump el detesten molts líders republicans. Ara a veure si la constitució nordamericana funciona bé. El poder executiu no pot guanyar. El legislatiu ha de funcionar” subratlla. Però el director nordamericà que va viure a Barcelona uns anys no ha vingut a Sevilla a parlar de política. Ha presentat a concurs de la Secció Oficial del SEFF, “Amor y Amistad”, una adaptació lliure de “Lady Susan”, una novel.l de juventut de Jane Austen. Una versió divertida i ferotge que s’estrena a Espanya aquest divendres.

¿Per què un director que ha rodat retrats actuals (Metropolitan, Barcelona, The Last Days of Disco, …) decideix filmar una versió d’una obra de Jane Austen?

“Una altra de les meves pel.lícules, “Damiselas en apuros” va ser criticada com anacrònica i retro. Així que era millor fer aquesta d’època. A més, a Irlanda hi havia molt de vestuari d’època (irònic). Jo he començat dirigint els meus guions però ja no tenia res més a explicar. He començat a pensar que el que realment m’encanta és Jane Austen i les seves històries. Volia fer alguna cosa que no s’hagués adaptat abans. I aleshores em vaig topar amb la seva obra “Lady Susan” (sobre una vidua jove que  medra per assegurar-se un futur) i hi vaig veure molt comentari divertit que podria utilitzar. De jove m’encantaven les obres de teatre d’Oscar Wilde. I com s’han fet bones adaptacions cinematogràfiques d’Oscar Wilde, he pensat: “jo puc fer un bon Oscar Wilde de Jane Austen”.

Whit Stillman Love and friendship

Lady Susan és una novel.la epistolar. Quins reptes ha suposat escriure’n el guió?

En aquest tipus de novel.la només existeixen les persones que escriuren les cartes. Per exemple, la Catherine li diu a la seva mare que Lady Susan és una mala persona i que Reginal està caient sota la seva influència. Però no surten les converses. I allà me’n recordava dels meus germans criticant a la meva mare. I vaig pensar per què la gent vol tenir fills si semblen espies. I aleshores he començat a escrciure des del punt de vista dels pares. He donat a Lady Susan converses entretingudes pel públic. Perque ara, com en el teatre, l’únic públic pel cine independent és gran. I per això Jane Austen era perfecta”.

Deia a la roda de premsa que el casting final ha creat gran part de la pel.lícula…

La pel.lícula té molt a agraïr per exemple a actors de comèdia britànics com Stephen Fry i Tom Bennett. Sir James Martin quasi no existia al guió. Ha estat Tom Bennett qui ha creat el personatge. Era difícil fer d’un muntatge de troços divertits de la novel.la de Jane Austen quelcom viu, és com Frankeinsten abans de l’electroshock. Tom Bennett al paper de sir Martin és l’electroshock del projecte”.

Chloe Sevigny també semblava essencial. Inclús modifica el seu personatge, ¿per què?

Alice Johnson, l’amiga de Lady Susan, a la novel.la no és nordamericana ni té gaire personalitat. A la novel.la, l’amenaça de Mr Johnson és marxar a viure al camp. Però aquí l’he convertida en una exiliada a la que amenacen amb tornar als Estats Units. I això era més fort, perquè hi havia una guerra civil i els perdedors estaven molt mal vistos. Com volia la Chloe (nordamericana), m’estalviava el problema dels accents”.

Kate Beckinsale Whit Stillman

Amb la Chloe ja havia treballat a “The Last Days of Disco” i també amb Kate Beckinsale, aquí la protagonista Lady Susan. Havia pensat en ella des del primer moment?

Sí, quan vaig trobar la novel.la fa 14 anys, però era massa jove. La Kate tenia aleshores 28 o 29 anys. Aleshores vaig pensar en l’Elizabeth Hurley, però van anar passant els anys. Després la Siena Miller va fer una prova molt bona. I a Berlín, el 2014, com que els agents de vendes necessitaven noms, vam anunciar a Siena Miller i Alice Johnson. Però en el darrer moment, Siena va dir que no volia. Ella havia fet “American Sniper” i volia parlar amb Bradley Cooper, etc. I aleshores vaig trucar l’agent de la Kate i tot va anar molt millor. Tots els agents de vendes van quedar encantats”.

Tant de temps ha trigat a realitzar el projecte?

Hi va haver problems de finançament. Vam presentar el guió al mercat del Festival de Cannes el maig del 2013 i vam començar a rodar el febrer de 2015. Més de 18 mesos. Primer vam aconseguir finançament de l’Irish Film Board, una coproducció a Francia, i al final els meus inversors des de la meva primera pel.lícula em van salvar. Però aquestes parades van ser bones per aconseguir el casting final”.

El resultat és una comèdia àcida, divertida, irreverent de l’aristocracia anglesa de finals del segle XVIII. On una jove vídua medrarà per aconseguir un bon partit per ella i la seva filla, un partit que els permeti sobreviure.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies