Cada cert temps senta ben llegir-se una novel·la que només pretén fer-nos passar una bona estona. Entre lectures més complicades, més denses o que demanin major implicació emocional, triar una novel·la senzilla, divertida, casual, una lectura fàcil, acaba resultant un alleujament. Gilles Legardinier és un expert en aquesta matèria, un autor molt conegut i venut a França que comença a arribar el nostre país amb la seva literatura fresca i moderna, filla del seu temps i que no pretén perdurar massa.
En “Com gat i gos”, La Marie ha patit l’enèsim fracàs sentimental i ha dit prou. Ja no vol ser més la bona noia que confi a cegament en els homes i en l’amor. N’està cansada i decideix pasar a l’acció… sense saber gaire com. Impulsivament, comença a actuar com mai no s’hauria imaginat: porta la contrària al seu cap, es posa a favor dels empleats de la seva empresa i s’acaba convertint en l’heroïna d’una empresa on tothom treballa amb el cap cot. I, és clar, també torna l’amor, camufl at sota la fi gura d’un admirador secret que li envía unes notes anònimes i que intenta conquerir el seu cor ferit.
Legardinier es posa en la pell d’una dona una mica desquiciada, que creia en l’amor romàntic i en els homes però que, després d’un fracàs sentimental, busca iniciar una vida independent. Aquest canvi personal acabarà impactant a la seva vida professional doncs Marie començarà a alliberar-se dels lligams que la jerarquia i la societat acaben generant. Legardinier al principi ens presenta Marie com una persona molt encotillada, que segueix totes les convencions socials i que no és feliç ni lliure. A mesura que la història avança, Marie creix com a personatge, s’allibera de moltes dels lligams, encara que alguns altres segueixen presents, sobretot pel que fa a la concepció de l’amor, el punt més polèmic del llibre. No obstant això, tenint en compte el to desenfadat de l’autor, el fet que el personatge s’acosti molt a Bridget Jones pel que fa a la seva concepció de les relacions amoroses no és tant un demèrit com una caricatura.
Gilles Legardinier té un estil fresc, ple de descripcions breus, molts diàlegs i acció que encadena una situació absurda després d’una altra. Els capítols breus permeten la seva lectura a qualsevol lloc, des de la tranquil·litat de casa al soroll d’un metro ple de gent. De la lectura de les seves pàgines, dubto que sorgiran riallades però sí més d’un somriure còmplice.
Sense importar el gènere, “Com gat i gos” és una lectura satisfactòria. Tothom pot veure’s reconegut en algunes de les actituds dels personatges i és fàcil deixar-se portar per les aventures de vodevil que l’autor proposa. Estem, en definitiva, davant un joc, una escenificació caricaturesca de moltes de les regles que regeixen la nostra societat. Un entreteniment senzill per a una grisa tarda de tardor.
Envía una resposta