Proa edita una petita joia neerlandesa. Uns ulls de nena que relaten amb elegància i frescor les peripècies d’una família jueva a l’Europa d’entreguerres.
Després d’un volum de relats, l’única novel·la d’Ida Simons va ser publicada per primer cop l’any 1958. Després de sobreviure a l’ocupació nazi i a dos camps de concentració, la seva salut va quedar molt afectada i va morir l’any 1960. L’edició de Proa d’Una verge insensata arriba amb un pròleg de l’editora que ha rescatat la novel·la a Holanda i amb un epíleg sobre la biografia de Simons; un tant redundants però útils per a saber, entre altres coses, que ens trobem davant de l’única novel·la de l’autora neerlandesa.
Un relat iniciàtic que ens endinsa en un univers complex d’una manera gràcil i amable. Plena d’humor, l’Europa d’entreguerres ensenya la mirada d’una nena jueva de dotze anys, la Gittel, que a punt de travessar la frontera de l’adolescència passeja la seva innocència entre les ciutats d’Anvers i la Haia. Amb una paraula àgil i fresca la narració esdevé el retrat d’una família jueva als anys vint. Un món pintoresc i caòtic, ple de contradiccions i daltabaixos emocionals. Una pinzellada agredolça que ni pretén posar el dit a la nafra ni idealitzar la simpatia de la nostàlgia .
En la seva narrativa, el llenguatge esdevé descarat i atrevit. I és que el punt de vista de la Gittel ens permet copsar aquesta expressió d’ingenuïtat d’una manera sincera i intel·ligent. Buscant l’ordre dins d’un món ple d’ignorància i ingenuïtat que vesteix els seus ulls de nena. I a poc a poc, dins d’aquesta mirada, tot va prenent sentit pel lector. Si és cert que un galimaties de relacions familiars ens aclapara també ho és que la passió de la Gittel per la música, en concret per al piano, esdevindrà una mena d’oasi on podrà (o podrem) descansar, encara que sigui temporalment, amb la seva puresa. Aquest gust servirà per connectar la Gittel amb una família rica d’Anvers. L’habilitat de la Gittel amb el piano, no passarà desapercebuda ni pel senyor Mardell ni per la seva filla Lucie, i la convidaran a casa a tocar sempre que vulgui. Així doncs, amb el senyor Mardel de mentor i amb la Lucie com a millor amiga, la innocència fràgil i allunyada del món adult quedarà sacsada. Un món adult que apareix en la novel·la cínic i hipòcrita. I és en aquest contrast on la indefensió i la ignorància de la Gittel sortiran victorioses pel lector.
Podríem afirmar que la reedició d’”Una verge insensata” esdevé un acte de justícia literària, per la seva qualitat i frescor. Un relat àgil on res és sobrer, on les sensacions i emocions s’expressen en unes escenes que esdevenen, a voltes, surrealistes. On l’aparent desordre, esdevé un retrat colpidor que vesteix de substància la mirada ingènua i indefensa d’una nena de dotze anys. En definitiva, Ida Simons tracta amb una subtilesa exquisida les decepcions d’uns ulls curulls d’il·lusions traïdes, amb un estil i una simplicitat que omplen de musicalitat aquesta joia reviscolada.
Envía una resposta