Jack Reacher: Nunca vuelvas atrás
4Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Jack Reacher és el nom d’un exmilitar que investiga pel seu compte crims ocorreguts en estranyes circumstàncies. Creat pel novel·lista nord-americà Lee Child, el personatge saltà a la pantalla gran al 2012, interpretat per Tom Cruise, a una efectiva cinta dirigida per Christopher McQuarrie. Jack Reacher: Nunca vuelvas atrás, realitzada per Edward Zwick és la seva desafortunada seqüela.

McQuarrie, excel·lent guionista (Sospechosos habituales, 1995) i director (Misión Imposible V: Rogue Nation) va saber portar al cinema la condició quasi fantasmal d’aquest (anti)heroi justicier, a un tens i eficaç thriller d’acció, amb un impecable Tom Cruise, secundat per la sempre efectiva Rosamund Pike i un dolent d’alçada. Per a la següent film, Cruise va apostar pel realitzador Edward Zwick, qui ja el va dirigir amb èxit a El último samurái, al 2003. En aquesta ocasió, no obstant, ens trobem amb un film d’acció rutinari, molt oblidable, amb un guió superficial, esquemàtic, uns personatges secundaris poc desenvolupats i uns girs mancats d’interès. Una pel·lícula tan anodina, tan intercanviable per qualsevol altre del seu gènere com el seu propi subtítol.

Jack Reacher: Nunca vuelvas atrás

Encara que la pel·lícula s’aguanta especialment pel carisma de Tom Cruise i la bona química amb la nova companya de repartiment, Cobie Smulders, probablement ens trobem davant la seva pel·lícula més fluixa. Si la primera cinta presentava un Jack Reacher d’una forma freda i distant, fet que s’ajustava molt bé a les dots interpretatives de l’estrella, en aquesta ocasió s’ha optat per buscar el costat més humà i personal del personatge, caient en una successió de tòpics (la relació amorosa, la responsabilitat paternal) que no encaixa bé amb la trama principal. L’excessiu pes de drama personal mal portat contamina la típica història de la conspiració governamental, que esbossa un excessivament tímid discurs crític cap a les empreses adjudicatàries del govern que s’enriqueixen amb guerres com les d’Irak o Afganistan.

Si aquesta franquícia té una tercera pel·lícula, esperem que Cruise i la resta de productors sí tornin enrere i es fixin en els encerts de la primera cinta. El blockbuster d’acció contemporani ja no només ha d’entretenir sinó que també ha de contenir certa complexitat conceptua, elaborar un discurs sobre el nostre incert i contradictori món. Una cosa és ser comercial i un altre ser conformista.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies