Després de presentar-a Venècia l’any passat, “A war – Krigen” va ser la candidata danesa als Oscars a millor pel·lícula en llengua no anglesa. L’acadèmia danesa va optar per aquest drama bèl·lic perquè era “la pel·lícula que tindria més possibilitats de captar l’atenció dels membres de l’Acadèmia“. Va estar de fet a la terna final derrotant entre altres a “Loreak“, la candidata espanyola. Aquest any està nominada als premis del públic de l’Acadèmia de Cinema Europeu (EFA).
La tercera pel·lícula de Tobias Lindholm se centra en el drama del comandant Pedersen (Pilou Asbæk). Es debat entre seguir els reglaments militars i protegir els seus soldats i els civils afganesos. Mentrestant, la seva dona ha de lluitar amb la inseguretat que provoca en un dels seus tres fills la falta del pare. Un desgraciat accident provoca el drama. Lindholm, guionista per exemple de “La Caza” de Thomas Vinterberg, signa un guió sòlid encara que també sense gaires sorpreses.
I parlant de caça, el Festival de Sevilla presenta a concurs en la seva secció oficial “Safari“. L’últim documental de l’austríac Ulrich Seidl s’havia estrenat fora de concurs a l’última edició de Venècia. El film arrenca amb el toc de cornet característic de les sessions de caça enmig d’un bosc europeu. Però serà l’únic pla en el vell continent. Seidl segueix amb una mirada neta a un grup de caçadors germanoparlants de safari a l’Àfrica.
Una família que explica la seva passió, uns caçadors que passen hores en llocs de caça bevent cervesa, els que repassen quant han de pagar per cada peça, l’amo teutó d’un ranxo de caça… Filmats moltes vegades en el clàssic pla de Seild, el pla frontal dels personatges envoltats de peces que els caracteritzen. Brillen les pròpies escenes de caça, les frases justificadores o les opinions dels teutons sobre els africans. I destaca el clar contrast d’aquests europeus amb els africans que treballen per a ells. He de confessar que jo no he aconseguit deixar els meus prejudicis fora de la sala de cinema.
L’estrena d’aquesta fascinant proposta s’anuncia per al primer trimestre del 2017 de la mà de la nova distribuïdora Noucinemart.
I la que s’estrena la setmana que ve és “Amor y Amistad“, la nova pel·lícula de Whit Stillman. El realitzador nord-americà afincat a Europa presenta una refrescant i divertida versió de la novel·la de joventut de Jane Austen. Produïda amb finançament d’Irlanda, Regne Unit i França, es va estrenar al Festival de Rotterdam.
Kate Beckinsale està sublim com Lady Susan Vernon, una vídua sense recursos que busca un bon partit per a ella i la seva filla. Per això no dubta a malmetre i manipular a amics i familiars. En aquesta afició està secundada per la seva amiga Alice Johnson, interpretada per l’actriu fetitxe de Stillman, Chloë Sevigny. Un personatge convertit en expatriada nord-americana al film. El guió traspua humor, amb moments hilarants, i amb actors de comèdia tan sòlids com Stephen Fry i John Bennett. Stillman aplica la seva espurna càustica que fa servir habitualment amb la classe alta novaiorquesa a l’aristocràcia britànica. Com ens confessava en una entrevista que podreu llegir properament, Stillman s’inspira també en Oscar Wilde.
Envía una resposta