Islàndia amb prou feines té 300.000 habitants però en els darrers dos anys hem pogut gaudir a la Península de sis films islandesos. Després de “Sparrows” que va triomfar l’any passat a Donostia i “Rams” i “Corazón Gigante”, premiades a Valladolid, “The Oath” i “The Giant” van competir a l’edició d’aquest any de Zinemaldia. Sevilla també ha programat a la Secció Oficial una pel·lícula de la factoria islandesa que produeix amb la inestimable ajuda dels seus germans escandinaus. La present “Heartstone”, que també va passar per Venècia i Toronto, es basa en la relació dels adolescents Thor i Christian.

Habitants d’un petit poble pesquer, Thor (Baldur Einarsson) viu amb la seva mare abandonada i les seves germanes, mentre que Christian (Blaer Hinriksson) soporta a un pare alcohòlic i violent. Ambdós amics van descobrint poc a poc la seva sexualitat. La bellesa salvatge dels fiords islandesos reforça aquest descobriment conflictiu. El debutant Gudmundur Arnar Gudmundsson omple els seus 129 minuts de plans bells i metafòrics. Un debut prometedor.

Heartstone

El director de Banyoles Albert Serra va estrenar “La Muerte de Luis XIV” a Cannes en una sessió especial, fora de concurs. El que en un principi anava a ser una instal·lació per el Pompidou, ha servit a Serra per tornar a reflexionar sobre els estators de la monarquia a França. En un primer pla, veiem el que va ser Rey Sol empès en cadira de rodes durant l’ocàs, real i figurat. Serà gairebé l’únic pla d’exteriors de tot el llargmetratge. A la resta, el que va aixecar una cort alegre i dissoluta, apareix, postrat, moribund, que amb prou feines pot fer un gest als seus cortesans.

El film, potser el més accessible de Serra, va conquerir a la premsa espanyola que va veure la pel•lícula a Cannes. A tornat a triomfar entre els que no la van poder veure allà i l’han contemplat a Sevilla, també en la Secció Oficial fora de concurs. I com a la Costa Blava, a la riva del Guadalquivir, ha tornat a impressionar l’encarnació del rei que realitza, Jean-Pierre Léaud. Aquest actor que vam conèixer com escolar a “Los Cuatrocientos Golpes” i que vam veure passar a l’edat adulta com l’Antoine dels films de Truffaut ens captiva amb aquesta personificació del rei pròxim a la mort a qui encara suporten els capricis. Un rei d’una cort que encara viu en cert obscurantisme.

La Muerte de Luis XIV

Sevilla Festival de Cinema Europeu té una estreta relació amb l’Acadèmia Europea de Cinema. A més a més de ser la seu on es llegeixen les nominacions principals, també dedica una secció als preseleccionats. Dins de la selecció EFA, he tingut l’oportunitat de veure la pel·lícula que inaugura la passada edició del Festival de Drets Humans de Donostia. La danesa “Land of mine. Bajo la arena” treu a la llum un obscur episodi del final de la II Guerra Mundial, quan l’exèrcit danès va emplear presoners de guerra alemanys per a netejar de mines enterrades pel III Reitch a la costa oest danesa. Soldats que eren amb prou feines nens reclutats pel l’exèrcit alemany quan perdia la guerra.

Land of mine. Bajo la arena

Al director Martin Zandvliet se li agraeix el descobriment d’aquest episodi de revenja irracional. La fotografia ens atrapa. Però la pel·lícula és força convencional, previsible des del minut u. S’endevinen una a una les mines que esclataran, els nens soldats que van a morir.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies