Un Papa poc convencional arriba al poder de l’Església Catòlica per regirar-ho tot amb la seva manera de veure el món que no encaixa gaire amb els valors tradicionals de la institució eclesiàstica. Paolo Sorrentino firma el guió i la direcció d’aquesta sèrie de, per ara, 10 capítols.

I, per fi, ja la tenim aquí: la sèrie de televisió de l’aclamat guionista i director italià Paolo Sorrentino. Després de guanyar el Premi de l’Acadèmia a Millor Pel·lícula Estrangera amb La Grande Belleza (2013), i després de treballar amb grans actors com Michael Caine, Harvey Keitel, Rachel Weisz, Paul Dano i Jane Fonda a Youth/La Giovinezza (2015), Sorrentino havia de fer un pas més enllà i ara ha arribat el torn d’estrenar-se a la pantalla petita amb The Young Pope.

The young pope

Amb el seu estil inconfusible des de la primera escena, The Young Pope captiva a l’espectador en menys de 15 minuts, amb uns moments inicials majestuosos quant a guió, direcció i actuació que fan que en semblin 5. I la majestuositat segueix així fins a l’últim minut dels dos capítols que s’han pogut veure fins ara i que durant aquest octubre s’han estat estrenant per diferents països europeus. On hauran d’esperar una mica més (fins febrer del 2017, per ser més exactes) és a la gran cadena americana HBO.

La interpretació del perfecte Jude Law (Cold Mountain) mereix un paràgraf a banda. L’actor es fica en la pell d’un Papa novell que està entre Tony Soprano, Jim Stark i, fins i tot, Tony Stark, per donar-nos una de les millors actuacions (si no la millor) de la seva carrera professional. Amb el personatge de Lenny Belardo, Papa Pius XIII, Law marca un abans i un després en la seva trajectoria (com el Frank Underwood de Kevin Spacey) i dóna una nova perspectiva a la seva manera d’encarar els personatges, amb una actuació pròpia dels millors del seu gremi. Podem estar segurs que un Emmy, un Golden Globe o els dos s’apuntaran a la seva llista de premis.

La resta de l’elenc es disposa entre la correcció més bàsica o la més pura intel·ligència actoral. El nacional Javier Cámara, malauradament, és un dels del primer grup, en el seu paper de Javier Cámara natural i que fa pensar al públic que potser millor haver agafat a l’altre Javier, posats a agafar a un espanyol. El problema bàsic de l’actuació de Cámara resideix, en aquest cas, en el fet que la seva naturalitat i mediocritat no encaixen amb el to exagerat i, podríem dir, èpic, que defineix a Sorrentino, qui busca fer el que aconsegueix amb Law: portar la conversa més natural a l’estat més oníric.

The young pope

Qui, en canvi, encaixa perfectament amb la segona opció és la sempre meravellosa Diane Keaton. L’actriu de carrera excepcional, ens ofereix també una de les seves millors actuacions com la còmplice del protagonista: una espècie de mare i àngel de la guarda que sempre l’ha protegit i ho segueix fent ara més que mai. Així, ella es converteix en la millor parella per a Jude Law en pantalla i junts omplen moments genials en cada escena que fan.

The Young Pope només té disponibles, per ara, dos capítols i ja ens té robades les hores futures, que de ben segur voldrem passar sabent més del fictici Papa i els seus jocs de canvi dins la mecànica eclesiàstica. Un personatge que donarà de què parlar i que, a no ser que la resta de capítols siguin molt dolents, tot apunta que el públic demanarà una segona temporada de suspens, somriures malèvols i bellesa televisiva. Tots els ingredients estan a punt per crear una sèrie de 10.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies