Rodrigo Sorogoyen (“Stockholm”) torna a deixar la tele pel cinema en el seu segon llargmetratge, “Que Dios nos perdone“, on s’inspira en un cas real per muntar, juntament amb la coguionista Isabel Peña, un tens thriller policial.
L’inspector Valverde (Antonio de la Torre), un home tartamut i amb problemes per les relacions personals, i l’Inspector Alfaro (Roberto Álamo), un policia amb un temperament descontrolat, són els companys que investiguen la mort d’una anciana. Els detalls del crim els porten a descobrir implicacions que els seus companys havien passat per alt i que els posaran sobre la pista d’un assassí en sèrie que sembla estar pagant amb dones de certa edat les seves frustracions personals.
La tartamudesa de Valverde -Antonio de la Torre construeix un gran personatge que en cap moment cau en el ridícul- li dóna una vulnerabilitat que es contraposa amb la xuleria de l’inspector Alfaro. En aquest sentit “Que Dios nos perdone” és la típica pel·lícula de parella policial. Dos agents molt diferents entre ells, controvertits a la vegada. Dotats d’humanitat, de llums i ombres pels guionistes que en la seva caça contra rellotge s’adonaran d’una cosa que no havien pensat mai: cap dels dos és tan diferent de l’assassí. I la dualitat dels personatges del film inquieta algun aspecte suggerit sobre la violència de gènere resolt d’una manera bastant discutible.
Un thriller que no és aliè a l’actualitat. S’hi mostra la crisi econòmica, el moviment 15-M i els peregrins que esperen l’arribada del Papa en una ciutat de Madrid més calorosa, caòtica i angoixant que mai. El resultat és un thriller escabrós, en certs moments, però efectiu i tens que ens recorda inevitablement a la sèrie de TV3 “Nit i dia” -ep, que no diem que hi hagi còpia-. Tots tenen les seves llums i ombres que els podrien apropar més a l’assassí que busquen, que no a les víctimes.
“Que Dios nos perdone” és una mostra més de que el cinema espanyol està sabent adaptar bé el thriller donant-li el seu toc, aconseguint productes amb una bona factura, amb guions i personatges ben estructurats i que saben atrapar a l’espectador.
Envía una resposta