Verano en Brooklyn
6Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Un drama que haguérem volgut viure des d’una altra mirada

Jake (Theo Taplitz) és un noi de 13 anys a qui li agrada dibuixar i pintar. Amb la família, es trasllada a la casa que el seu avi, que acaba de morir, tenia a Brooklyn. En aquesta nova llar coneixerà en Tony (Michael Barbieri), fill de la Leonor (Paulina García), una immigrant xilena que té una botiga a la planta baixa de l’edifici. I quan els pares comencen a discutir per la renda del local, l’amistat entre els dos nois toparà amb la del món dels adults.

Ira Sachs, director i guionista d’aquest drama, retrata la vida d’una família que es trasllada de barri a la cosmopolita Nova York. Els interessos econòmics entren en conflicte amb les qualitats humanes. I és que Verano en Brooklyn, més enllà d’esdevenir un relat costumista, indaga en l’escala de la moralitat que impregna la nostra societat; on els interessos econòmics semblen passar per sobre de l’amistat i de les relacions veraces.

L’art en contraposició amb les obligacions quotidianes esdevindrà el fil conductor que anirà filant l’amistat entre Jake i Tony. El seu dia a dia i els seus projectes de futur, però, es veuran afectats per un món d’adults que no acaben d’entendre. La lluita entre l’admiració per la família i pel manteniment d’una amistat sincera anirà desgastant un projecte de futur comú.

Verano en Brooklyn

Tot i la magnífica interpretació dels dos adolescents Theo Taplitz i  Michael Barbieri el film es perd en el conflicte. I és que quan aquest apareix, la pujada del lloguer del local on té la botiga la mare del Tony, la història no es permet provar altres camins ni per un sol instant. En aquest sentit, decep. Els problemes de la família Jardine semblen una broma de mal gust. En el fons, per al pare de Jake,  Brian (Greg Kinnear), la mort del seu pare representa, sobretot, el profit que pot treure de la seva nova llar. Tot i que l’amistat i l’afecte de l’avi, en canvi, se’ls va endur la Leonor, sembla que això no compti. I amb tot qui en surt afectada és la relació pura entre els dos nois, una relació que ja no podrà tornar a ser el que era. Què hagués passat si el director hagués posat la mirada en Leonor o en el Tony en lloc de la de Jake o la d’en Brian? Evidentment, el drama hauria estat un altre. I potser per això, perquè davant d’un conflicte sempre ens col·loquem al costat del més feble, l’espectador hagués aconseguit sentir empatia amb els personatges.

En definitiva, ens trobem davant d’un retrat familiar on el realisme prem les regnes d’una història que no arriba a colpir-nos. Tot i que el retrat que enfronta amistat i interessos econòmics deixa anar una subtil crítica del classisme, s’hagués pogut esprémer molt més el conflicte; aprofundir-hi una mica més. Com a espectadors sortim amb la sensació que el film s’ha quedat en un còmode pla superficial. Potser el conflicte que apareix a la història hagués hagut de passar als personatges. I és, en aquest sentit, que Verano en Brooklyn, tot i l’elegància estètica,  pot arribar a desil·lusionar-nos.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies