La Perla 29 va estrenar ‘Un obús al cor’ de Wajdi Mouawad al Teatre de Salt dins el marc del Festival Temporada Alta 2016. Ho podreu gaudir a la ciutat comtal a partir del 17 de novembre, a la seva Biblioteca de Catalunya. S’havien endinsat ja amb ‘Incendis’ i ‘Cels’, doncs repeteixen autor, de nou. I en sumaran una altra: ‘Boscos’ també a la Biblioteca de Catalunya. A Salt ens presenten un monòleg, un text que l’envolta la mort, la vida i l’origen d’aquesta. Una peça íntima que floreix de la novel•la de l’autor que porta el mateix títol.
És l’espai teatre buit. Una caixa negra gens llisa sinó amb les seves rugositats. Se’n veuen les entranyes, les marques i les petjades de tot el que hi ha passat abans d’aquest dia i aquesta hora. La porta d’emergència és al fons a la dreta. Hi creua un cable fi d’on hi penja, recollida, un tros de tela de color blanc trencat. També hi reposa una cadira de fusta plegable, de les de festa major de poble. I l’Ernest Villegas entra caminant des del fons esquerra fins al punt central i més frontal de l’escenari. No va vestit. Tan sols porta una samarreta blanca, de màniga curta i coll rodó, i uns calçotets bòxers blancs. És un nen, una innocència sobre una taca negra tan buida com plena. I play.
“I com que el silenci que s’instal•lava era per vomitar, mortal, acabava per demanar-li: Què puc fer, però què puc fer?”
Un text del canadenc d’origen libanès Wajdi Mouawad, aquest home i autor, actor i director que ha estat un boom per l’escena els darrers anys. Amb aquesta peça se’ns mostra un tros de vida d’un jove que és desvetllat per una trucada. És una nit que fa molt fred i neva. Ell s’enfila a l’autobús per arribar a l’hospital on es troba la seva mare malalta. I el noi l’únic que fa és lluitar per entendre i entendre’s. És un diàleg amb el món des de realitat pròpia d’aquest nen. El món on hi ha el dolor i l’humor. On l’un sense l’altre no poden existir. Ha de trobar la manera de coexistir amb la coexistència.
La Perla 29 aposta fort i aposta perquè tots, ells i nosaltres, seguim endinsant-nos i seguim coneixent les paraules i l’espai que crea Mouawad. La proposta escènica que ens presenten és una feina d’actor i de la direcció d’aquest. Villegas té un bon fons que executa de forma brillant en escena amb l’ajuda de quatre mans que l’han dirigit, Utzet i Broggi. La resta si no hi fos també funcionaria. La tela no deixa de ser una pantalla per la projecció, i la cadira un element bàsic del que també podrien prescindir. Ni la projecció ni la tela ni la cadira no hi tenen massa a dir. Igualment l’espai sonor. Tant espai com so poden fer volar a l’espectador i al propi projecte. Aquí simplement funcionen com a recolzament (com el tema ‘Spiegel im Spiegel’ de Pärt que la companyia utilitza assíduament i que és absolutament brutal però aquí el trobem rebaixat i per tant esdevé ‘melodramàtic’, quan no ho és gens). Seria bonic de veure que realment el fet teatral no té perquè ser jeràrquic, que el treball horitzontal és molt més enriquidor. De fet hi ha un moment que passa l’horitzontalitat: l’Ernest obra la porta d’emergència i floreix el verd de l’herba en la nit negra de l’exterior i el fred humit de Salt. Aquí l’espai i l’actor es troben en la mateixa línia. Aquest és el moment a destacar, sens dubte.
Tot i això, al públic li destaca per sobre de tot la pèrdua arrel del càncer, aquest creixement descontrolat de cèl•lules que viu dins d’uns 30 milions de persones arreu del món. L’actualitat del tema i com està tractat és d’agrair absolutament.
Teatre: Teatre de Salt
Web teatre
Autor del text: Wajdi Mouawad
Direcció: Oriol Broggi - Ferran Utzet
Intèrprets: Ernest Villegas
Envía una resposta