Després del seu aclamat pas pel Festival Temporada Alta de Girona, In Memoriam. La quinta del biberó aterra al Teatre Lliure per estar-s’hi fins el 13 de novembre. Els actors de la nova (i jove) Kompanyia Lliure s’estrenen com a inexperts soldats de la Quinta del biberó, les lleves de joves entre 17 i 18 anys que van ser cridats a files durant la Guerra Civil i que en gran nombre van perdre la vida a la Batalla de l’Ebre, fruit d’una tàctica més política que bèl•lica, entre el bàndol franquista i el republicà.
El director Lluís Pasqual signa també la dramatúrgia, basada en part en el testimoni de supervivents d’aquell fet històric que ara ronden els 96 anys. Es tracta d’una obra que fusiona el document històric amb la ficcionalització dels fets. Un grup de joves expliquen en primera persona el què va ser aquell periple, des de la crida a lleves fins al desenllaç final. L’exposició dels fets a través de les explicacions dels actors i dels documents visuals en projecció ajuden a ressuscitar el moment històric, i la ficció i l’emoció intenten apoderar-se progressivament de l’espectador a partir de l’escena on els joves interactuen com a soldats en la trinxera fins a conèixer el seu esdevenir final.
Pasqual realitza un homenatge en tota regla a aquells joves. A aquells nens (“els 17 anys d’abans eren com els 12 d’ara…” diu un dels actors) que van ser apartats de les faldilles de la mare, desconeixedors del món i més encara del què era en realitat la guerra. L’obra en sí té quelcom de litúrgia laica.
La música és un fil conductor preciós, amb temes de Monteverdi i Purcell, precisament desenvolupats pels músics en escena. Unes partitures de música barroca és l’amulet en el què els nois confien. La sort és el què pot salvar-los. Perquè saben que una altra cosa és impossible que pugui treure’ls del camp de batalla. Aquests nois són a l’infern i saben que serà molt difícil sortir-se’n. Els actors de la Kompanyia resolen bé les escenes i endevinem un futur prometedor per al grup.
In Memoriam és una obra de docu-ficció, podríem dir, que fa el servei de facilitar una catarsi en el públic i una necessària repassada a la memòria històrica, amb un embolcall ben resolt. Potser li manca una volta més a nivell dramatúrgic però. Em va fer recordar una obra molt més ben desenvolupada a aquest nivell -que caldria recuperar!- com va ser No parlis amb estranys d’Helena Tornero, vista en un dels darrers T6 (retallats) de l’època Belbel. En aquest cas hi havia una major teatralització del fet que arrodonia la força del fet històric documentat.
Crec doncs que a nivell teatral l’obra està ben desenvolupada, però no sorprèn teatralment. El què sí ha fet és donar una nova oportunitat a un tipus de teatre totalment necessari a nivell social i polític. La sensació de conviure amb la catarsi de la major part del públic és increïble. Un minut de silenci per aquells nois que van portar a la mort segura. Els noms de tots aquells que van morir surten en pantalla a l’inici i al final de l’espectacle. Una cerimònia d’homenatge a La Quinta del Biberó a la Sala Fabià Puigserver. Necessària per a l’espectador com a ésser que forma part d’una Història amb grans i negres forats per descobrir, encara.
Teatre: Teatre Lliure
Web teatre
Autor del text: Lluís Pasqual
Direcció: Lluís Pasqual
Intèrprets: Joan Amargós, Enric Auquer, Quim Àvila, Eduardo Lloveras, Lluís Marquès, Joan Solé
Envía una resposta