Dolph Lundgren ha tornat a Sitges. Ho va fer per primera vegada l’any 1992, just quan es va inaugurar l’Auditori, per presentar “Soldado universal”, i ha tornat aquest any 2016 amb la seva nova pel·lícula, “Don’t Kill It”, per a recollir el Premi Màquina del Temps.  També ha estat el dia del thriller espanyol del moment “Que Dios nos perdone” i de la nova obra de Nicolás Winding Refn, “The Neon Demon”, d’aquelles que no deixen a ningú indiferent.

The Neon Demon

The Neon Demon

De rostre angelical, Jesse arriba a Los Angeles amb la intenció d’esdevenir model. Quan finalment ho aconsegueix, l’única cosa que troba és l’enveja de les seves companyes i la seva pròpia paranoia, i allò que va començar com un neonoir extremament estilitzat es torna pur terror. Winding Refn ha fet una pel·lícula que converteix les passarel·les en un infern bell però fosc: és la versió gore i de malson de l’univers Calvin Klein.

Tinc una relació amor-odi amb Nicolás Winding Refn. El vaig adorar amb “Drive” i el vaig odiar amb “Sólo Dios perdona”. Amb “The Neon Demon” anava amb reserves: “ai, a veure amb què em trobaré”. Si a “The Neon Demon” li eliminessin un tros del final, el quart d’hora final on a Winding Refn se li en va l’olla, us diria que m’ha agradat força. Li reconec l’estètica fabulosa, més contingut que a “Sólo Dios perdona” i entenc el missatge: la banalització de la bellesa, l’enveja que genera, com s’endiosa a la gent “bella” i el perill que això suposa per ells (que s’ho creuen) i per als altres (que els acaben odiant i desitjant fins a extrems malaltissos). “The Neon Demon” és d’aquells films que fa treballar el cervell, que et recorden treballs com “Mullholland Drive” de Lynch i com et va fer agafar migranya mirant entendre tot el que et volien dir. Té els seu moments de “va home va” però també altres de pensar : “quina meravella!”. La conclusió és: s’ha de veure i a partir d’aquí decidir si hi ha més per odiar o més per estimar.

Que Dios nos perdone

Que Dios nos perdone

La crisi econòmica, el moviment 15-M i els peregrins que esperen l’arribada del Papa conviuen en un Madrid més calorós i caòtic que mai. Els inspectors Velarde i Alfaro han de trobar com més aviat millor i amb la màxima confidencialitat possible el que sembla ser un assassí en sèrie. Aquesta caça contra rellotge farà que s’adonin d’una cosa que no havien pensat mai: cap dels dos és tan diferent de l’assassí.

L’equip de la pel·lícula “Que Dios nos perdone” ha estat l’altre gran protagonista del vuitè dia de Sitges 2016. El seu director, Rodrigo Sorogoyen, acompanyat pels actors Antonio de la Torre, Roberto Álamo i Javier Pereira, junt amb els productors Gerardo Herrero i Marieta Besuievsly, han presentat el film, que forma part de la Secció Oficial Fantàstic del Festival en una sessió especial. Rodrigo Sorogoyen ha destacat el procés de documentació que ha seguit per a dotar de realisme la pel·lícula: “ha estat exhaustiu; tant abans de tenir el guió escrit com durant el rodatge; vam comptar amb l’experiència de diferents policies que ens van ajudar molt en la construcció final del guió”. En aquest sentit, Antonio de la Torre ha apuntat “ens ha ajudat molt un comissari de Múrcia que treballa a la capital sevillana”. La roda de premsa s’ha desenvolupat de forma simpàtica i amb bromes entre els membres de l’equip i amb una premissa molt clara: “de la pel·lí no parlem; és a dir que no farem cap spoiler”, ha comentat Antonio de la Torre, entre el riure dels assistents.

No dic que sigui una còpia però si heu vist la sèrie de TV3 “Nit i dia” hi trobareu moltes semblances, no només per qui és la víctima. “Que Dios nos perdone” és un thriller escabrós, trepidant, que no estalvia detalls i que ens ofereix personatges complexos. Com a la sèrie de TV3 tots tenen llums i ombres que els podrien apropar més a l’assassí que busquen, que no a les víctimes.

Vista també al Festival de Donostia resulta que en els darrers anys els thrillers se li donen bé al cinema espanyol aconseguint productes amb una bona factura, amb guions i personatges ben estructurats i que saben atrapar a l’espectador.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies