Hi ha moltes menes d’històries d’amor: impossibles, retorçades, cruels, malaltisses… el Festival de Sitges avui ens ha mostrat algunes. A banda Rob Zombie ha arribat acompanyat pel seu circ del terror. Si els pallassos mai no us han fet gràcia, “31” us refermarà aquest pensament.
Pet
Guanyador del premi Cine365 atorgat a Sitges, Carles Torrens ha convertit el guardó en un suculent llargmetratge, en un psicothriller que brega amb temes com la identitat i la soledat. Hi trobem Seth i Holly, dues persones aïllades que tenen molt més en comú que no es pensen. Una fosca història d’amor que examina quant estem disposats a fer en nom de l’amor.
Avui ha estat el dia de la producció catalana”Pet” (el títol és “Pet” en anglès i no en català), dirigida per Carles Torrens, que en la seva presentació ha detallat les casualitats que finalment el van dur a aconseguir el guió d’aquesta pel·lícula i a comptar amb Dominic Monaghan i Ksenia Solo com actor i actriu principals. “El guió de “Pet” portava cinc anys circulant, i se’m va presentar arran de la meva pel·lícula “Emergo”. Pertanyia a l’MGM i gràcies als productors d’”El orfanato” vaig poder aconseguir amb els drets”, ha assenyalat Torrens, que ha afegit que “no disposava dels diners d’un estudi per a rodar-la; per això vaig haver de fer-ho de forma independent, i va ser llavors quan em vaig assabentar que originalment s’havia escrit per a l’actor Dominic Monaghan i que ell mateix havia desenvolupat el seu personatge. L’actor d’origen alemany ha insistit que per a ell la història “és un relat d’amor”.
“Pet” és d’aquells films que sorprenen. Podria ser la típica història del noi obsessionat per noia que la segresta per mirar d’aconseguir el seu amor, però que, sorprenentment gira i acaba sent alguna altra cosa. Continua sent “què estàs disposat a fer per amor”, però com a mínim han buscat oferir un relat diferent, retorçat i un pèl gamberro. Podria haver donat per més? Sí, Torrens encara es podria haver arriscat més en la història.
Equals
Les emocions han estat eradicades, i tothom viu en pau. Tanmateix, hi ha qui encara pateix aquella malaltia anomenada “sentiments”. És el cas de Nia i Silas, que comencen a sentir-se atrets l’un per l’altra.
Una de les joies “indie” d’aquesta temporada, “Equals” està produïda per Ridley Scott, dirigida per Drake Doremus i hi protagonitzada per Kristen Stewart i Nicholas Hoult, protagonistes d’aquest “Romeu i Julieta” de caire distòpic. Amb un aire a “Gattaca” o a “La isla” -sense la càmera marejant de Michael Bay-, “Equals” és una història d’amor en una societat on els sentiments són un defecte i una malaltia. Un film normalet, amb unes interpretacions correctes -Més Hoult, que Stewart, que sempre sembla que estigui interpretant a Bella a “Crepúsculo” que es deixa veure però no suposa res nou en el món de la ciència-ficció.
31
Cinc firaires són segrestats la nit abans de Halloween. A mercè dels seus raptors, es veuen forçats a participar en un macabre joc anomenat 31. Durant les properes dotze hores, hauran de lluitar per les seves vides davant d’una desfilada interminable de maníacs homicides, amants del caos, del dolor i del maquillatge.
A la Secció Oficial Fantàstic, s’ha presentat en sessió especial, “31”, la darrera producció del director de culte Rob Zombie, que, al costat de l’actriu principal del film –i dona en la vida real–, Sheri Moon, han comparegut en roda de premsa. “31 sorgeix d’una idea molt simple: humans caçant humans”, ha declarat el director. Sheri Moon, per la seva banda ha comentat que té molta sort “de poder interpretar papers de dones fortes, amb caràcter i no simples víctimes; per a mi cada projecte és un repte”. Rob Zombie, famós músic i director de pel·lícules de gènere com “Els renegats del diable”, “Halloween: L’origen” o “The Lord of Salem” ha subratllat que “el cinema de terror m’ha agradat sempre des que era petit i així és com veig la vida que després reflecteixen les meves pel·lícules, malgrat que la realitat sigui molt pitjor”.
Nans nazi, pallassos amb serres mecàniques i un individu que se sembla molt a Heath Ledger coma Joker són alguns dels individus homicides i assassins que passen per aquest joc de supervivència que s’anomena “31”. Amb una obertura impactant, el monòleg de Doom-Head, “31” és una obra bizarra, amb un toc de sèrie B i no especialment original com orgia sanguinària. El millor aquest personatge a explotar, Doom-Head.
Envía una resposta