“SANTA, SANTA EVITA,
MADRE DE TODOS LOS NIÑOS
DE LOS TIRANIZADOS
DE LOS DESCAMISADOS
DE LOS TRABAJADORES
GRAN SANTA EVITA!”
Aquestes línies s’entonen amb la melodia de Don’t Cry For Me Argentina. Us ho podeu anar aprenent. Preguem que el santuari Requiem for Evita, que ha obert les seves portes aquest passat cap de setmana a la Sala Planeta dins Temporada Alta 2016, circuli arreu per poder escampar aquesta fe que li és pròpia i compartir també la mongeta perona. Així, després d’haver compartit la fe i l’aliment amb el que ens ha obsequiat Nostra Senyora Evita, podrem entonar plegats els cants devots com a mostra d’agraïment. Paraula d’Evita.
Piano, taula, olla. Mongetes perones: preparen l’aliment pels que a partir d’ara passarem a ser “fills d’Eva”. Un cop neta, la mongeta, se l’emporten perquè es faci la cocció i així poder prendre-la. Acte seguit apareix l’Eva Perón i el seu Don’t Cry For Me Argentina en format tragèdia. Stop. Els intèrprets en xandall Adidas es recol·loquen, es preparen i obren el teló: apareix el lloc sagrat dedicat a la Gran Santa Evita. Espelmes i ciris, imatges i una mena de pintures iconogràfiques, una mena d’oratori ple a vessar, el faristol de lectura, teles blanques i el reclinatori. Ara sí s’engega la sessió: la vida d’Eva. Paraula d’Evita.
En aquest espai, que accepta infinites possibilitats, no deixarà de passar-hi el musical Evita d’Andrew Lloyd Webber; les confessions amb l’ajuda de Salvador en forma de Les Misérables; la recol·lecta de diners per poder seguir fent aquestes trobades; i les lectures de La razón de mi vida segons Eva Perón (seguides sempre del cant anotat a l’inici d’aquest escrit, que repetim: és bo de començar a aprendre-se’l). I arribarà a desenvolupar-se fins a cert surrealisme ple de comicitat amb què el públic empatitza sense pensar-s’ho dues vegades: els ‘lipsyncs’; la copla de Conchita Piquer, ressonàncies de cançó xilena i de Paloma San Basilio fins arribar a l’explosió del blanc i el transvestisme en forma de Peron. Paraula d’Evita.
L’equip en escena el formen uns sin freno: el pianista i intèrpret Andreu Gallén, i els cantants i intèrprets Anna Moliner i Jordi Vidal. Sota la direcció de Jordi Prat i Coll, junts han expandit fins a la lluna la figura de l’actriu i política Eva Perón d’una de les millors maneres possibles existent en qualsevol imaginari. Ben trasbalsador. Fa que un observi que tot és possible. I d’una manera deliciosa. Paraula d’Evita.
I sí, arriba el moment d’aixecar-se, fer fila i prendre la comunió en forma de… quelcom sense gluten.
“Gracias a Evita/ que me ha dado tanto/ me ha dado la risa/ y me ha dado el llanto/”
Teatre: Sala Planeta
Web teatre
Autor del text: Jordi Prat i Coll
Direcció: Jordi Prat i Coll
Intèrprets: Anna Moliner, Jordi Vidal i Andreu Gallén
Envía una resposta