Després de fingir la seva mort, Arthur Bishop (Jason Statham) ha de tornar a fer el que millor sap fer: que els seus assassinats semblin accidents.
Jason Statham (Los Mercenarios) torna a posar-se en la pell d’Arthur Bishop, 5 anys després de The Mechanic, per portar-nos una segona part que ningú havia demanat. Però ja se sap: una pel·lícula amb crítiques negatives, mala acollida i poc succés econòmic sempre podrà tenir una seqüela (mentre el protagonista sigui masculí, blanc i heterosexual).
I és que sembla mentida, però arribats a 2016, encara es segueixen fent pel·lícules com aquesta, on es pensa que no s’és sexista només perquè un home salvi a una dona que està sent maltractada. I després utilitzar aquesta mateixa dona com a esquer per al protagonista. Però bé, està clar que una no va a veure aquest tipus de pel·lícules per presenciar propaganda feminista.
Però és que la pel·lícula és tan extremadament dolenta que qui escriu aquestes línies necessita almenys justificar la seva existència fent un crit de socors. No se salva res: interpretacions pèssimes (Jessica Alba, per què tornes si has de fer això?), efectes especials propis de cinema B (Sharknado és Interstellar al seu costat) i un argument fàcil, ràpid i barat (hagués estat preferible ser honest i seguir la mètrica bàsica de Destino Final amb assassinats diversos). Fins i tot veure-la en un moment d’avorriment extrem és una pèrdua de temps.
En resum, una seqüela totalment innecessària que ningú recordarà i que de ben segur que passarà bastant desapercebuda per la cartellera. Un d’aquells casos en què la moral baixa en relació amb la propietat intel·lectual està totalment justificada, en el cas que una vulgui passar per aquest turment.
Envía una resposta