Un monstruo viene a verme
7Valoració
Puntuació dels lectors: (3 Vots)
5.1

Kleenex patrocina aquest espai. Basada en l’homònima novel·la de Patrick Ness, la producció íntegrament espanyola de 25 milions d’euros de Juan Antonio Bayona es postula per ser la llàgrima d’or d’aquest any cinèfil. Així, el director completa la seva trilogia imprevista sobre el drama materno-filial i l’olor a mort. I sense envejar-li èpica a Lo imposible (2012), ens apropa a un grapat de conflictes personals tan colpidors com quotidians. La pel·lícula és una autopista a la veritat amb cars peatges per travessar.

De l’habitació d’un nen de 12 anys neix un relat fantàstic que, d’inici, et presenta un monstre sense nom (Liam Neeson). Lluny de l’escena de pànic i fugida, el Connor O’Malley (Lewis MacDougall), tan inconscient com l’edat li permet, sent una atracció desesperada cap a un ésser que sentirà cada cop més real. Amb una mare en lluita contra el càncer i un quadre d’agressió escolar, el protagonista alterna la fantasia i la realitat com qui canvia de samarreta. I ho fa de la mà de l’art. El seu art. De dibuixos i històries.

De fet, el mateix Bayona ha apuntalat l’obra amb el detall del dibuix per una raó: és el segell personal. Va ser el seu refugi així com ho és pel Connor. I en l’art com a via d’escapament es posa en valor el propi cinema. Molt casualment semblant a l’actual Kubo y las dos cuerdas mágicas, el director espanyol també utilitza el relat d’un nen amb una mare en perill per reivindicar la figura de la historieta, l’art. Quasi obligatòria per superar la terrenalitat.

En el pla rítmic, destaca com l’obra rondina, queixant-se del fàstic de món, però amb una mena de gràcia involuntària. Et planta un drama descarat amb ritme gairebé aventurer. Això era una obsessió per Juan Antonio Bayona, que no volia recrear-se en la pena. En una entrevista a Cinemanía explica com reia el muntador, Jason Ballantine, que deia que era “com si li estigués demanant que muntés un musical mut”.

Amb un piano agullós com a cap de cartell de la banda sonora, el fil musical acompanya grandiloqüent cada seqüència rabiosa. Aquest anava a càrrec del mateix Fernando Velázquez, que ja el va vestir musicalment a El orfanato i Lo imposible, i ajuda a fer ballar la rauxa per sobre del sentiment. Sempre acompanyant el color fosc del film. Aquell color nascut de la barreja del fang brut a la humida Gran Bretanya amb la llum dels dies curts. Color fosc com aquell que crida als monstres quan els nens dormen.

Un monstruo viene a verme

Per què volen matar a King kong?

Amb aquesta pregunta llançada pel nen en una encomiable escena en què la mare i ell gaudeixen d’una privada projecció casolana del clàssic fílmic es concentra tota l’essència d’Un monstruo viene a verme. D’una pregunta amb resposta intuïda es desprèn la tendresa, dubte i crueltat que retrata finalment la narració de Bayona. Sempre portada al límit amb el joc que dona la centralitat d’un personatge infantil, aquest cop capitanejada pel brutal Lewis MacDougall, la història bull. El relat descansa sobre el món interior de Connor i el desmesurat MacDougall es presenta davant la càmera disposat a menjar-se’ns i injectar-nos una generosa dosi de nervi pur – sense tallar – amb la mirada.

A l’entorn familiar, Sigourney Weaver com l’àvia superada i Felicity Jones com la mare malalta, s’intenta protegir el nen amb mentides que retarden la veritat. Però el film va molt més enllà, va cap al fangós terreny de l’autocensura cognitiva, allò que sabem que sabem però no volem ni pensar. Fins que se’ns fa evident quan ho cridem. Per desgràcia, no tots tenim un monstre que ens expliqui històries de meravella i ens recordi la importància del llegat familiar. De veritat que és el monstre més bonic i menys estètic que s’ha vist últimament al cinema. Potser la pausa intermitent de la pel·lícula no convenç tothom, però l’ambició de la temàtica i l’execució agressiva paga qualsevol pena. Fins i tot la d’un càncer.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies