Scaramouche
8Valoració

Dagoll Dagom torna a la càrrega amb un nou musical, aquest cop situat a la França revolucionària del 1798, amb una història que barreja lluita d’espases, injustícies, amor, aventures, i molta diversió.

Va néixer amb el do del riure i la intuïció de que el món estava boig. I aquest era el seu únic patrimoni”. Aquest és el començament de la novel·la Scaramouche, de Gabriel Sabatini, publicada al 1921, i que és una de les millors frases d’inici de novel•la que s’han escrit al meu parer. Dagoll Dagom recull aquest esperit de diversió (i de moltes altres coses) per fer una posada en escena fresca, divertida i dinàmica, per explicar-nos la vida de dos bessons separats poc després de néixer: Louis i René.

Louis s’ha convertit en el preceptor d’Olympia, promesa del marquès de l’Echalonne, i és un intel·lectual al servei del poder i que es fa càrrec de la biblioteca de Palau. Està secretament enamorat d’Olympia, i ella el correspon, malgrat cap dels dos no n’és conscient dels sentiments de l’altre.

René, en canvi, és un vividor de talent que viu amb una companyia teatral (la commedia dell’arte entra aquí en joc i ens depara grans moments i números musicals dins de la representació) i que és amant de Camila, jove actriu bella i sensual.

Les seves vides es retrobaran a París, on Olympia i el marquès han de casar-se, i la companyia de ambulant presentarà el seu espectacle al teatre dels italians.

I tot això situat en una França convulsa on la gent passa gana i s’ensuma la flaire de la revolució. Mentrestant, Scaramouche, un heroi del poble emmascarat, va fent justícia i s’erigeix en defensor del poble davant els abusos de la noblesa i el clergat.

Dagoll Dagom, sota la direcció de Joan Lluís Bozzo i David Pintó, ha creat un gran musical. En tots el sentits: una escenografia majestuosa i amb tot luxe de detalls a càrrec d’Alfons Flores (Qué viva el poderío!), una música espectacular a càrrec d’Albert Guinovart i amb direcció musical de Joan Vives, actors i actrius que canten, ballen, lluiten, juguen i es diverteixen, un vestuari encertadíssim ple de colors, plomes, màscares, perruques i florets a càrrec de Montse Amenós. En fi, que Scaramouche és un grandíssim musical en tots els sentits. I sobretot s’agraeix que sigui divertit, amè, que no guanyi el drama, que la dinàmica i la diversió per a tots els públics hagi estat presa com a punt de partida.

Els actors/cantants/ballaris/espadatxins (quines grans lluites d’espasa a escena! Óle per Francesc Abós, Jesús Esperazan i Kike Inchausti) ho fan molt i molt bé, amb menció especial per a Iván Labanda fent un marquès histriònic que sembla dissenyat a la mida dels seus gestos i ganyotes, que ens repugna i ens diverteix per igual, una fantàstica Mireia Mambo que està francament espectacular, que transmet energia i bon rotllo cada cop que surt a escena, amb una veu meravellosa i (ajudada per la Montse Amenós de vestuari, que ha cuidat cada detall) una presència escènica impactant. Toni Viñals com a Scaramouche està més que a l’alçada tal i com mereix el personatge.

Jo no deixaria passar l’oportunitat de veure un musical molt ben fet, molt entretingut, espectacular en la seva producció i que es nota que està fet amb esforç i amor en cada moment.

I un gran aplaudiment pels músics!



Teatre: Teatre Victòria
Web
Llibret i direcció: Joan Lluis Bozzo
Intèrprets: Toni Viñals, Ana San Martín, Mireia Mambo, Ivan Labanda, Jordi Coromina, Clara Moraleda, Albert Mora


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies