Donostia 2016: Palmarès que mira a casa i a orient

D’acord que en aquesta edició del Festival Internacional de Cine de San Sebastián no haviem declarat cap favorita entre les cintes a competició oficial. Però em tot cas hi havia algunes pel.lícules amb força consens, com “Lady Macbeth” o d’altres que dins d’una polaritzada polèmica tenien acèrrims defensors com “Playground” o “Nocturama”. I cap d’elles ha marxat d’aquest certamen amb premi al palmarès, que ha preferit mirar cap a casa i cap a Orient amb algunes decisions que ens han deixat desconcertats a més d’un.

Conxa d’Or a la Millor Pel.lícula: “I am not Madame Bovary” de Xiaogang Feng

Premi a la Millor Actriu: Bingbing Fan per “I am not Madame Bovary”

El premi principal del palmarès d’aquest any i també el de la millor interpretació femenina han estat per la producció xinesa “I am not Madame Bovary“, segons la decisió presa pel jurat presidit per Bille August. La seva màxima ha estat doncs, a falta d’un film indiscutible, triar un que suposi una opció atrevida. I és que la pel.lícula no deixa de ser curiosa en fons i forma, tot i que a gran part del públic li va semblar directament carregant.

La història, que es narra en un camp visual reduit en forma de cercle i una estètica d’estil pictòric, narra al llarg de deu anys la història d’una dona donada als enganys. Primer fingeix un divorci per aconseguir un pis reservat a solters, només per acabar perdent de debò tant el pis com el marit. Mesos després, quan el seu exmarit es casa de nou, ella li posa una demanda que acaba perdent amb la reputació pels terres. I anys més tard, torna a l’atac en una lluita perque es reconeguin els drets d’un fill que en realitat mai va tenir.

El màxim reconeixement doncs, per un director a qui s’ha penjat l’etiqueta de “Spielberg asiàtic” i que tot i ser un desconegut a casa nostra, porta dues dècades rodant sense parar des de comèdies a films bèl.lics.

Conxa de Plata al Millor Director: Hong Sang-Soo per “Yourself and yours”

També cap a Orient mirava el premi a la millor direcció que ha anat a mans del coreà Hong Sang-Soo. Una pel.lícula per la que més aviat s’apostava premi al guió. Els amors i desamors del pintor Youngsoo i la seva nòvia Minjung li han valgut un nou premi a aquest realitzador que ja compta al seu curriculum 17 pel.lícules com “Right now, wrong then” (Ahora sí, antes no, 2015), “In another country” (En otro país, 2012), “Hahaha” (2010) i “Woman on the beach” (Mujer en la playa, 2006)

Premi al Millor Actor: Eduard Fernández per “El hombre de las mil caras”

I cap a casa ha anat l’altre premi a la interpretació. No pocs havien apostat pel duet format per Antonio de la Torre i Roberto Álamo com els policies de “Que Dios nos perdone“, però finalment ha estat Eduard Fernández i la seva encarnació desvergonyida del desvergonyit Francisco Paesa a la cinta d’Alberto Rodríguez la que s’ha endut la conxa.

En un emocionat discurs, l’actor català proclamava dirigint-se a l’autèntic Paesa: “Igual m’està veient, don Paco. Me l’han donat a mi, que faig de vostè. M’he inventat qui és vostè. Aquesta pel.lícula l’hem fet sobre un llibre en el que hi ha veritats i mentides. I hi ha veritats i mentides en aquesta pel.lícula de mentiders explicant tantes mentides.”

Premi al Millor Guió: Isabel Peña i Rodrigo Sorogoyen per “Que Dios nos Perdone”

Canvi de premis doncs, perquè si per interpretació ens haguessim quedat amb les de “Que Dios nos perdone” mentre que a aquesta història li trobavem algun forat i excés de previsibilitat al guió, han estat els companys d’acadèmia de cine Isabel Peña i Rodrigo Sorogoyen els que sumaven un nou guardó pel cinema nacional.

Tot i que haguessim preferit un premi a alguna proposta més original i atrevida, no desmereix pas aquesta nova mostra del bon moment en que es troba el gènere del thriller a España. Durant la recollida del premi, Rodrigo Sorogoyen ha aprofitat per posar-se de genolls sobre l’escenari i demanar-li matrimoni professional a Isabel Peña per poder seguir col.laborant en el futur.

Premi del públic a la Millor Pel.lícula: “I, Daniel Blake” de Ken Loach

Des de feia dies estava clar quines series les cintes premiades pel públic. Amb la seva pel.lícula de denúncia social “I, Daniel Blake” sobre un home que demana un subsidi mentre no pot treballar i una mare sola enfrontant-se a la burrocràcia britànica va aconseguir emocionar una audiencia que li va donar una puntuació per sobre de 9. I ja ni tan sols el quasi sempre infalible Horokazu Koreeda ha aconseguit prendre-li el premi del públic.

Ken Loach i els seus dos protagonistes, Dave Johns i Hayley Squires, han agrait el premi a través d’un vídeo on celebraven que el públic de San Sebastián hagi coincidit amb el jurat de Cannes que els va otorgar la Palma d’Or.

Premi del públic a la Millor Pel.lícula europea: “Mi life as a courgette” de Claude Barras

En segon lloc i amb una puntuació de 8,68 la seguia la cinta d’animació que Suissa ha presentat als Oscar: “Ma vie de courgette“. Una horeta de metratge li sobra a aquesta història sobre un noi de 9 anys amb el sobrenom de “carbassó”, que es queda orfe després de la mort de la seva mare en un accident. A l’orfelinat es trobarà amb altres petits, sols i inadaptats, amb els que aconseguirà formar un grup per superar els traumes i construir un missatge d’optimisme.