Basada en l’obra del jove i exitós autor francès Florian Zeller, El Padre ens porta Héctor Alterio de tornada als escenaris catalans amb un tema tant complicat com l’alzhéimer. Una tragicomèdia atrevida i diferent que ens situa en la ment del protagonista.
És difícil parlar de El Padre sense aixafar una mica la possible sorpresa-confusió que interpel•larà al públic, encara que des del primer moment sabem que l’obra parla del que parla: el deteriorament mental de l’Andrès i la seva pèrdua de contacte amb la realitat. La perspectiva que pren l’autor és explicar-nos-ho des del punt de vista del propi protagonista. És per això que l’obra és confusa a vegades, fins que entenem quin ha estat la intenció última del director (José Carlos Plaza) ens presentar-nos les coses tal i com ho ha fet.
L’escenari i les seves absències, l’aparició i desaparició de personatges, els diàlegs repetits (¿te acuerdas? ¿te acuerdas?), tota la confusió és al servei d’endinsar-nos en el cervell de l’Andrés i en la seva manera de percebre la realitat. És una idea valenta i novedosa, però malauradament, molt més cinematogràfica que no pas teatral. Els flashbacks, la música, les repeticions… és possible que funcionessin molt bé a la gran pantalla, però, d’alguna manera, a l’escenari no acaben de quallar. Crec que aquesta història hauria estat un gran curt cinematogràfic tal i com està plantejada, però com a obra de teatre d’una hora i quaranta minuts, acaba per ser una mica repetitiva, perdent així la força d’allò que es vol transmetre.
No obstant això, la proposta no deixa de ser valent, i el text és potent, jugant entre la comèdia i la tendresa, sense ridiculitzar mai el nostre protagonista. I quin protagonista. Aquesta obra necessitava un actor potent per a transmetre, sense caure en dramatismes fàcils, tota la condició de la malaltia. I Héctor Alterio, que el dia 21 de setembre farà 87 anys, ÉS l’actor que Plaza necessitava. Es menja literalment els seus companys d’escena, i francament, podria fer la obra tot sol i no perdria gens ni mica. Amb un començament més feble i fràgil, l’actor va in crescendo al llarg de la seva actuació, sense excessos, encertada en tot moment, transmetent fragilitat sense caure en la llàstima, posant-nos magistralment en la seva pell. Tot un plaer veure el mestre en escena. El paper li permet mostrat una vessant més còmica (malgrat el tema), una més fràgil i tendra, passant per la ràbia i l’enuig. Efectivament, el més agraït de El Padre és veure Alterio en escena, només per això ja paga molt la pena.
Teatre: Teatre Romea
Web teatre
Autor del text: Florian Zeller
Direcció: José Carlos Plaza
Intèrprets: Héctor Alterio, Ana Labordeta, Luis Rallo, Miguel Hermoso, Zaira Montes, María González
Envía una resposta