El padre
6Valoració

Basada en l’obra del jove i exitós autor francès Florian Zeller, El Padre ens porta Héctor Alterio de tornada als escenaris catalans amb un tema tant complicat com l’alzhéimer. Una tragicomèdia atrevida i diferent que ens situa en la ment del protagonista.

És difícil parlar de El Padre sense aixafar una mica la possible sorpresa-confusió que interpel•larà al públic, encara que des del primer moment sabem que l’obra parla del que parla: el deteriorament mental de l’Andrès i la seva pèrdua de contacte amb la realitat. La perspectiva que pren l’autor és explicar-nos-ho des del punt de vista del propi protagonista. És per això que l’obra és confusa a vegades, fins que entenem quin ha estat la intenció última del director (José Carlos Plaza) ens presentar-nos les coses tal i com ho ha fet.

L’escenari i les seves absències, l’aparició i desaparició de personatges, els diàlegs repetits (¿te acuerdas? ¿te acuerdas?), tota la confusió és al servei d’endinsar-nos en el cervell de l’Andrés i en la seva manera de percebre la realitat. És una idea valenta i novedosa, però malauradament, molt més cinematogràfica que no pas teatral. Els flashbacks, la música, les repeticions… és possible que funcionessin molt bé a la gran pantalla, però, d’alguna manera, a l’escenari no acaben de quallar. Crec que aquesta història hauria estat un gran curt cinematogràfic tal i com està plantejada, però com a obra de teatre d’una hora i quaranta minuts, acaba per ser una mica repetitiva, perdent així la força d’allò que es vol transmetre.

No obstant això, la proposta no deixa de ser valent, i el text és potent, jugant entre la comèdia i la tendresa, sense ridiculitzar mai el nostre protagonista. I quin protagonista. Aquesta obra necessitava un actor potent per a transmetre, sense caure en dramatismes fàcils, tota la condició de la malaltia. I Héctor Alterio, que el dia 21 de setembre farà 87 anys, ÉS l’actor que Plaza necessitava. Es menja literalment els seus companys d’escena, i francament, podria fer la obra tot sol i no perdria gens ni mica. Amb un començament més feble i fràgil, l’actor va in crescendo al llarg de la seva actuació, sense excessos, encertada en tot moment, transmetent fragilitat sense caure en la llàstima, posant-nos magistralment en la seva pell. Tot un plaer veure el mestre en escena. El paper li permet mostrat una vessant més còmica (malgrat el tema), una més fràgil i tendra, passant per la ràbia i l’enuig. Efectivament, el més agraït de El Padre és veure Alterio en escena, només per això ja paga molt la pena.



Teatre: Teatre Romea
Web teatre
Autor del text: Florian Zeller
Direcció: José Carlos Plaza
Intèrprets: Héctor Alterio, Ana Labordeta, Luis Rallo, Miguel Hermoso, Zaira Montes, María González

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies