En alguna ocasió m’agradaria treure el cap per la ment del director càntebre Nacho Vigalondo, per veure com se li acudeixen les seves fantasioses idees i, sobretot, com després – especialment en el cas que ens ocupa – és capaç de fer funcionar una història que sobre el paper semblaria una marcianada inviable. Avui es presentava a San Sebastián el seu darrer projecte pel qual va comptar amb la participació clau de Anne Hathaway, absent avui a Donosti.

Colossal” ens presenta la Gloria (Anne Hathaway), una jove redactora per mitjans online de Nova York, que porta una vida una mica desmadrada a base d’alcohol i festes. Després de la darrera baralla amb el seu nòvio, Tim (Dan Stevens), decideix agafar la maleta que ell li deixa ben preparada i tornar al poble on va créixer per intentar aclarir-se. Allà es retroba amb un amic de la infancia de la seva familia, l’Oscar (Jason Sudeikis), qui no trigarà a oferir-li una feina al bar que regenta. Segurament no el lloc més idoni perquè la Gloria superi els seus problemes, però que es convertirà en la base per anar construint-se un lloc a la llar dels seus pares i fer nous amics com el Joel (Austin Stowell) i el Garth (Tim Blake Nelson).

I mentre passa tot això als Estats Units, a Seúl, Corea, comença a aparèixer un gegantí monstre que causa el pànic i la destrucció mentre passeja pels carrers de la ciutat.

Colossal Anne Hathaway Nacho Vigalondo

A partir d’aquesta premisa, en el seu doble rol de guionista i director, Vigalondo teixeix una historia que va rodant amb fluidesa i que es pot gaudir des de la seva lectura més lleugera i evident fins a la seva metafòrica reflexió sobre un munt d’aspectes que van de l’egocentrisme de la generació digital, als efectes colaterals dels propis desastres, la lluita de sexes i la dificultat d’autodescubrir-se quan el món ja t’ha etiquetat.

Així que ben bé, “Colossal” no és una comèdia romàntica ni una peli indie sobre joves de treinta i tants, ni un film de monstres. Però és una mica de tot això i més combinat i servit de manera imaginativa.

I per explicar tot plegat no calen gaires personatges. Fins i tot es permet deixar una mica desdibuixats els més secundaris. Però la parella protagonista es beneficia de les actuacions de dos actors que saben transitar de la comèdia al drama amb una naturalitat fora de sèrie. Per una banda un Jason Sudeikis capaç de presentar-se en pocs minuts com a encantador cavaller i com a cabronàs. I de l’altra una Anne Hathaway que també s’ha implicat en el film com a productora i que demostra un cop més la seva versatilitat conjugant la vis còmica amb la capacitat d’encarnar personatges enfonsats que ja ens ha demostrat uns quants cops de d’aquella “La boda de Rachel” (2008).

Al nostre pesar, la sorpresa agradable del dia no optarà a premi per haver-se projectat Fora de Concurs. Sí en canvi ho farà la nord-americana “As You Are” de Miles Joris-Preyrafitte que ens ha deixat bastant indiferents. El títol s’aprofita (oh, gosadia) de la mítica cançó de Nirvana “Come as you are” i situa l’acció a principis dels noranta, quan Kurt Cobain i els seus posaven cap per avall el món de la música i unes quantes ments adolescents.

Jack (Owen Campbell) és un noi introvertit amb problemes per relacionar-se amb els altres. Però un dia la seva mare presenta la seva nova parella i amb ell apareix el fill d’aquest, Mark (Charlie Heaton). Els dos nois connectaran d’una forma especial, i juntament amb una altra noia, la Sarah (Amandla Stenberg), formaran un petit grup en què cada un d’ells trobarà el suport i la taula de salvació per a sobreviure en un món que no els comprèn. Fins que secrets, mentides i inseguretats faran que el seu petit oasi trontolli.

As you are

Res de nou sota el sol. Milers Joris-Preyrafitte no aconsegueix fer-nos empatitzar amb els seus personatges ni que les seves angoixes adolescents retratades de manera tan tòpica com lànguida ens arribin a interessar massa. Ni tan sols una estructura narrativa que alterna uns interrogatoris en el temps present amb l’exposició dels fets passats, aconsegueix que se sostingui una cinta que es queda en una realització i interpretacions correctes al servei de molt tòpic.

I la polèmica del dia vènia servida des de Polònia, amb un film basat en un escabrós fet real. Dirigida per Bartosz M. Kowalski, “Playground” ens mostra en tres episodis les vides de tres nens implicats en un cas de violència escolar. Gabrysia (Michalina Swistun) té l’última oportunitat per declarar-se al noi més guapo de la seva classe (Nicolas Przygoda) en l’últim dia de col·legi. Per això organitza una cita a la qual aquest va amb el seu millor amic (Przemek Balinski). Però les coses no acaben com cap d’ells esperava.

Playground

Playground” s’inspira en un cas d’assassinat que van protagonitzar uns nens de Liverpool als anys 90.

De manera pretesament metafòrica, volent reflectir en la llunyania de la càmera la indiferència amb què la societat observa les arrels de la violència més descarnada entre preadolescents, el film va exposant amb cruesa el seu punt de vista. Però un gir final en forma de cruenta pallissa a un nen perpetrat per altres petits a les vies d’un tren, no ha estat entès com incitació a la reflexió, sinó més aviat com una provocació gratuïta i innecessàriament desagradable.

A Kowalski li ha tocat defensar la seva idea a la sala de prensa. “Des d’un primer moment el plantejament de la pel·lícula va ser adoptar un enfocament de “observació freda”, de manera que la càmera va seguint els personatges amb distanciament i no entra en el món interior de cada un d’ells“, ha assenyalat el director. “Si la violència hagués estat el focus de la pel·lícula tindria un resultat pornogràfic, però tampoc pot ser explicada sense que la càmera sigui testimoni, encara que sigui des de la llunyania”. Pocs n’han sortit satisfets.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies
X