Tarde para la ira
8Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

“Sempre he somiat més amb dirigir que amb actuar” confessava Raúl Arévalo a l’acabar la seva primera pel·lícula, Tarde para la ira. I, a jutjar pel resultat, tots desitjarem el mateix a partir d’ara. La primera obra d’Arévalo és un thriller ufanós, punyent i insultantment robust. Els protagonistes es valen d’un guió escrit específicament per a ells (Antonio de la Torre, Luis Callejo i Ruth Díaz) per reeixir en la seva interpretació i fer versemblant cada segon de film. El nervi embolcalla tota la pel·lícula i la fa caure en rodó en la llista de les revelacions anuals.

La història és un cant a la venjança, de genolls i mirant el seu balcó. Neix del record d’un atracament a una joieria 8 anys enrere, Curro (Callejo) compleix la pena a la presó i, al sortir, es retroba amb la seva dona, l’Ana (Díaz), la seva gent i un home desconegut, el José (De la Torre). A partir de la relació prèvia quallada entre els dos altres protagonistes, el Curro s’enfrontarà al misteri que s’interposa entre ell i el seu projecte de vida post-convicte. El flux de l’obra és un regal que es va obrint al ritme que gastaria l’àvia al Nadal. I es deixa mirar amb la mateixa amabilitat. Sense pressa i amb tanta cura que recorda al delicadisme francès.

La pel·lícula és un compendi de referències fílmiques: alterna els aromes psicòtics d’Oldboy, la cruesa instintiva de Relatos Salvajes i una versió molt menys emocional d’El fuego de la venganza. Ara bé, el segell personal és indestriable. Raúl Arévalo, juntament amb David Trujillo, s’ha pres 7 anys per escriure aquesta història i tot estava mil·limetrat, des dels silencis hostils fins a la càmera inquieta, dels colors nostàlgics a la percussió abrivada de Lucio Godoy (Los lunes al sol, Blackthorn). L’evidència es fa palesa en l’equilibri del guió, tan immers en el drama com descarregat en la sàtira puntual – episodi on mereix especial menció l’actuació del gegantí Manolo Solo -.

Tarde para la ira

En aquesta festa no apta pels abstemis del càmera en mà i els plans tancats, l’aspecte visual pren una força estel·lar. A base d’alternar tràvelings a les esquenes dels personatges i primeríssims primers plans, el film enterra l’avorriment visual imperant i consolida l’aposta d’autor del primer producte amb la signatura d’Arévalo. Tal és l’obstinació del director que, per endurir la narració, el film està presentat amb el gairebé extint súper 16mm, tot i la despesa extra que suposava. Encara i així, la presentació general no esquiva la clàssica estètica espanyola, amb l’aroma a narració costumista, grotesca, fosca, desencantada i natural.

“te quedan torreznos?”

El fet que els escenaris de barri i poble siguin profundament familiars pel director – són on es va criar – resulta vertebrador a l’hora d’escenificar-ho. La realitat veïnal regalima entre banalitats tremendament descriptives com un “te quedan torreznos?” al bar, o un avi dient “pitorrillo”. La sensibilitat en la representació és el toc obligatori per fer empassar aquest thriller de potència obscura. A més, resulta el component compensatori quan es té un pressupost de només 1,2 milions d’euros. Una condició que, amb èxit de nou, ha propiciat que tinguin petits papers a la pel·lícula familiars i amics del mateix Arévalo. I al seu voltant, actors del tall d’Antonio de la Torre, que arriba puntual a cada matís de la contenció interpretativa, Luis Callejo, cregut fins la medul·la en un paper que seria facilíssim desmerèixer per sobreactuació i Ruth Díaz, seductora i desesperada a temps parcial.

En essència, Tarde para la ira és un assaig sobre la fúria en magatzem i l’indefugible de les accions humanes. Amb penetració al món del simplisme social i la convivència amb el passat, Arévalo retrata una societat crua i seca amb reminiscències de tragèdia grega. En tot cas, a l’espectador li queden escenes de tensió memorables que li han valgut la presència a l’actual festival de cinema de Venècia.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies