Philip K. Dick i la seva obra semblen una font inesgotable d’inspiració. Però hi havia una de les seves celebrades novel.les que encara no s’havia aconseguit adaptar. Amb l’empenta de Ridley Scott, per fi la versió audiovisual de “The man in the high castle” és una realitat, i la primera incursió del grup Amazon en la producció televisiva s’ha convertit en un dels nostres grans descobriments d’aquest estiu. Un exercici de “que hagues passat si…” ple de lluites de poder, aventures, amor, traicions, ambient de post-guerra i un toc de misteri.
De què va?
“The man in the high castle” ens trasllada al 1962, a una realitat on els nazis alemanys i el Japó imperial van guanyar la Segona Guerra Mundial. A nordamèrica s’han dividit el territori entre els Estats Japonesos del Pacífic a l’oest, el Gran Reich Nazi a l’est i una franja neutral entremig. Tot i la fràgil aliança entre nipons i nazis, es reparteixen el poder i les institucions, governant un poble americà que ja quasi no recorda les llibertats de què gaudia abans de la guerra.
En aquesta societat, un dia una noia de San Francisco, la Juliana (Alexa Davalos), veu com la policia mata la seva germana just després que aquesta li entregui una misteriosa pel.lícula i li encomani una missió: fer-la arribar a l’Home del Castell. Sense entendre res però determinada a descobrir més, la Juliana abandona el seu xicot, en Frank (Rupert Evans) per emprendre el viatge que la porti a complir l’encàrrec. Pel camí es creuarà amb membres d’un grup de resistència, persones que volen restaurar l’anterior model de vida, no pocs perills i, sobretot, amb en Joe Blake (Luke Kleintank), un misteriós noi de Nova York que l’acompanyarà en el seu periple.
Paralel.lament també coneixerem un dels dirigents nazis, l’Obergruppenführer John Smith (Rufus Sewell), un home amb una vida familiar perfecta i mà de ferro en la defensa dels ideals de Hitler. A l’Inspector Kido (Joel de la Fuente), un dels implacables dirigents de les forces de l’ordre japoneses. O a Nobosuke Tagomi (Cary-Hiroyuki Tagawa) un dels ministres nipons i peça clau en les conspiracions entre les dues faccions governants.
Qui hi ha al darrera?
Per la seva primera producció televisiva, Amazon no s’hi ha posat per poc. El material de partida és el llibre homònim de 1962 de Philip K. Dick, que a l’any següent guanyaria el premi Hugo.
L’aposta de Ridley Scott com a productor, va ser decisiva per que finalment haguem pogut veure l’adaptació de “The man in the high castle” després d’alguns intents fracassats. Al 2010 Scott ja havia anunciat que produiria una miniserie de 4 capítols basada en la novel.la però el projecte no va arribar a port. Al 2013 SyFy va dir que ho tiraria endavant, però tampoc no es va aconseguir. Per fi al 2014 Amazon va decidir apostar també per la sèrie i, després que el pilot entusiasmés els directius, es va materialitzar l’ordre de fer 9 capítols més.
Com a showrunner, creador de la sèrie, hi ha un altre gran, Frank Spotnitz, l’home darrera de molt del què ha passat a Expediente X des de 1994. No obstant, a la segona temporada, Spotnitz romandrà només com a productor executiu.
De la música s’encarrega el tandem format per Henry Jackman i Dominic Lewis, que han posat partitura a pel.lícules com “Capitán America”, “X-Men” o “Kingsman”. A més de la veu de la sueca Jeanette Olsson que obre els títols de crèdit de cada capitol amb una interpretació del classic “Edelweiss”.
Muntant una ucronia fins al detall
El que fa “The man in the high castle” és el que es coneix com una ucronia, és a dir, una reconstrucció històrica basada en fets possibles però que no van ocorrer relament.
I la serie posa cura en presentar aquesta realitat històrica imaginaria de la forma el més realista possible, alçant tots els elements d’una societat i passejant-se per tota mena de detalls. Des de les banderes i edificis plens d’esvastiques, la simbología als carrers, les arts marcials, la manera de parlar, les institucions, el menjar o la roba que formarien part del dia a dia si s’hagués complert la premisa que planteja.
També l’ambient d’opressió i repressió en que viuen els protagonistes dota a la història d’un to fosc amb poques llums per l’esperança. Un ambient asfixiant, que magnifica la lluita dels resistents, els petits actes d’heroisme i l’escletxa que obren les misterioses pel.lícules.
Personatges: molts i complexos
Una altra de les riqueses de “The man in the high castle” és el seu conjunt coral de personatges, tots amb les seves complexitats, que donen per moltes trames i derivades al voltant de la trama central. Els protagonistes no són plans, fins i tot els dolents més cruels tenen el seu racó pels sentiments i els bons les seves motivacions ocultes, el que fa que no poguem donar per suposat quines són les seves lleialtats, ideals o com reaccionaran.
Per destacar només alguns:
La Juliana Crain (Alexa Davalos) viu als Estats Japonesos del Pacífic, on porta una vida relativament discreta. Viu en un sòtan amb el seu nòvio i tots els dies visita un dojo on practica arts marcials. La mort de la seva germana canvia la seva vida per sempre, portant-la per un camí de perills i aventures en el que haurà d’espavilar ràpid per sobreviure.
En Joe Blake (Luke Kleintank) és el misteriós noi que es creuarà en el camí de la Juliana. Una caixa d’enigmes tant atraient com sospitosa que manté una peculiar relació amb un dels dirigents nazis mentre ajuda la protagonista en el seu camí per fer arribar una de les pel.lícules a la resistència.
En Frank Frink (Rupert Evans) és el nòvio de la Juliana, d’ascendencia jueva i treballador en una fàbrica de rèpliques de revolvers per a col.leccionistes japonesos al costat del seu amic Ed (DJ Qualls). En el seu temps lliure també crea peces de joieria, però de caràcter discret i resignat, sembla haver renunciat a la seva vena artística. La seva vida canviarà de forma violenta quan les decisions de la Juliana l’arroseguen a un enfrontament amb les autoritats japoneses.
Jon Smith (Rufus Sewell) és un dels alts oficials del comandament nazi. Un home de rectes principis i vida familiar exemplar, fred, calculador i implacable en la defensa dels ideals nazis i Hitler. Com a tal no accepta errors ni debilitats en els qui l’envolten, fins que una noticia en el seu nucli familiar fa trontollar les seves creences.
Nobosuke Tagomi (Cary-Hiroyuki Tagawa) és el ministre de Comerç dels Estats del Pacífic. La pèrdua de la seva dona i el seu fill han marcat el seu caràcter, tot i que manté una personalitat afable, emocional i amb inclinacions al misticisme. Consulta habitualment el I Ching, per endevinar el futur i actuar en conseqüència.
L’Inspector Kido (Joel de la Fuente) és el cap del Kempeitai, les forces de l’ordre japoneses. Fred i calculador, regint-se per un estricte codi d’honor, està determinat a mantenir la seva visió de l’ordre a la ciutat de San Francisco a qualsevol preu.
Us la recomanem?
Absolutament. Els 10 primers capítols de la sèrie han estat tot un descobriment, tant per la seva gran factura tècnica, com per l’interessant del què i com ho explica, la riquesa dels personatges i per ser una d’aquelles històries que té una mica de tot; inclòs un toc de misteri sobrenatural en la forma de les intrigants películes.
Al desembre arribarà una segona temporada amb 10 capítols més, just a temps per posar-vos al dia amb la primera entrega si encara no l’heu començat. Jo ja estic impacient per saber més d’aquesta història.
