Paolo Sorrentino ha presentat fora de concurs els dos primers episodis de ‘The Young Pope’, la seva sèrie sobre un nou Papa, que de ben segur no sentarà gens bé al Vaticà quan s’emeti aquesta tardor. A concurs, el francès François Ozon amb ‘Frantz’ fa seva una història de reconciliació i de perdó entre alemanys i francesos després de la Primera Guerra Mundial.

En aquesta edició, el Festival de Venècia ha obert el seu aparador a la televisió i s’han pogut veure, fora de concurs, els dos primers episodis (sobre un total de 10) de The Young Pope‘ de Paolo Sorrentino (guanyador de l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera per ‘La gran belleza’), una de les apostes més fortes per a la temporada de tardor. La sèrie està protagonitzada per Jude Law, Diane Keaton, Silvio Orlando i Javier Cámara i produïda per Sky, HBO i Canal + i la col·laboració entre d’altres, de Mediapro.

Young Pope Jude Law

Jude Law interpreta Lenny Belardo, acabat de ser escollit Pius XIII, el primer Papa nordamericà de la història. I encara que la seva elecció sembla haver estat una jugada del Col·legi de Cardenals, el nou Papa no està disposat a deixar-se manipular fàcilment. Lògicament en els dos episodis projectats a la Mostra queden totes les trames obertes i es desconeix l’evolució dels personatges i de les situacions plantejades. El que queda clar és que Sorrentino té intenció de ficar el dit a l’ull del Vaticà i que el seu manierisme i barroquisme en la posada en escena encaixen com un guant amb la litúrgia, el ritual i el sentit de la posada en escena dels majors experts de la història: l’església catòlica i el Vaticà.

També té rerefons religiós la primera pel·lícula del dia presentada a concurs, el western ‘ Brimstone‘ dirigit per l’holandès Martin Koolhoven protagonitzada per Guy Pierce i Dakota Fanning i en la qual Carice van Houten i Kit Harington de ‘Joc de Trons‘ interpreten sengles personatges secundaris.

Dividida en 4 parts, cadascuna corresponent a algun dels llibres de la Bíblia, la pel·lícula arrenca quan un nou reverend arriba al poble en què viu Liz, la llevadora, amb el seu marit i els seus dos fills. Un part amb problemes serà el catalitzador d’una violenta història de venjança, radicalitat religiosa i denúncia de la misogínia de l’església de l’època que l’espectador coneixerà a mesura que se li vagi revelant el passat dels personatges.

brimstone

Un western religiós d’aires feministes, de ràbia i foc i amb predicador amenaçador, que si bé aconsegueix moments de gran intensitat, li pesen seu excessiu metratge (no eren en absolut necessaris 149 minuts per explicar-la) i les limitacions actorals de Kit Harington.

Millor impressió ha deixat en crítica i públic ‘ Frantz‘, la tornada al festival venecià del francès François Ozon, que ja va participar al mateix el 2004 amb ‘5×2‘ i el 2010 amb ‘Potiche‘. A ‘Frantz‘, inspirada en la pel·lícula ‘ Remordimiento‘ que va dirigir Ernst Lubitsch el 1932 adaptant una obra de Maurice Rostand, es passa al melodrama de tall clàssic, al blanc i negre i l’idioma alemany alternat amb el francès. Tot un canvi per al director d’entre altres ‘En la casa‘ o ‘ Joven y bonita‘.

Frantz

En la seva versió de la història del misteriós soldat francès que poc després del final de la Gran Guerra visita la tomba d’un soldat alemany, Ozon porta el material de partida al seu terreny. En mans del director francès, ‘Frantz‘ es converteix en un notable i calculat joc de veritats i mentides, però honest amb l’espectador gràcies al seu hàbil joc de punts de vista. Un joc de mentides de conveniència que es converteix en l’única via per a la reconciliació i el perdó en un món de patriotisme exacerbat i odi a l’enemic, en què tot i que els països es declarin la pau, els seus ciutadans no tenen per què fer-ho.

El director austríac Ulrich Seidl torna a l’Àfrica després de la seva exitosa ‘Paraiso. Amor‘ amb’ Safari‘, un documental al voltant dels burgesos europeus que decideixen agafar-se unes vacances per anar a Àfrica a matar animals, presentada fora de concurs.

Safari

A Seidl no li interessen els rics, els aristòcrates, els xeics o els oligarques que s’escapen al continent africà per caçar les grans preses com elefants o lleons. El que retrata a ‘Safari‘ són els ciutadans burgesos que desconnecten del seu dia a dia anant a Àfrica a matar zebres, gaseles o girafes. El nucli de ‘Safari‘ el composa una família formada per un matrimoni, un fill i una filla, les vacances familiars dels quals consisteixen en anar a la sabana a matar previ pagament l’animal que se’ls posi per davant. Li expliquen el que senten, el que esperen i les raons que els porten a fer-ho, mentre documenta el procés complet: l’albirament, el tret, l’excitació quan encerten el tir, la preparació per a la foto i l’escorxament i l’especejament final. I novament, les seves imatges i la seva forma de captar la realitat no fan necessària cap veu en off, ni cap explicació per captar l’atenció i fins i tot fascinar l’espectador.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies