‘La La Land’, la nova pel.lícula del director de ‘Whiplash’, ha estat l’encarregada d’inaugurar la 73 Mostra Internacional de l’Art Cinematogràfic de Venècia. Una posada al dia dels grans musicals del Hollywood clàssic, protagonitzada per Emma Stone i Ryan Gosling, plena de romanticisme, de nostàlgia, de màgia, de jazz i de melancolia. Tal i com va passar al 2013 amb ‘Gravity’ i al 2014 amb ‘Birdman’, la inauguració del Festival de Venècia torna a posar a una pel.lícula entre les favorites  per la cursa pels premis i, és clar, els Oscar.

No ho tenia fàcil Damien Chazelle després de l’èxit de ‘Whiplash’: multipremiada al festival de Sundance de 2014, presentada amb èxit a la Quinzena de Realitzadors de Cannes i mereixedora de 5 nominacions als Oscar, inclosa la de millor pel.lícula, i 3 guardons, entre ells el de millor actor secundari per J. K. Simmons, que fa pic menys que un cameo a ‘La La Land’.

A ‘La La Land’, el director nordamericà segueix en terreny familiar. Continua al gènere musical i el seu voltant. Com a ‘Guy and Madeline on a Park Bench’ i a ‘Whiplash’. Però sense repetir-se. Cada vegada buscant noves variants i noves possibilitats al gèner. La seva ópera prima, el seu treball de graduació per la universitat de Harvard, ‘Guy and Madeline on a Park Bench’, és un musical amb aires de la Nouvelle Vague o de l’ indie USA previ a la fórmula de Sundance. ‘Whiplash’, quelcom semblant a un thriller al voltant del món de la música. I ‘La La Land’ és una posada al dia dels grans musicals de l’època daurada del gènere a Hollywood (‘Cantando bajo la lluvia’, ‘Un americano en Paris’) o de Jacques Demy i ‘Los paraguas de Cherburgo’ o ‘Las señoritas de Rochefort’.

La La Land’ explica la historia d’amor de Mia (estupenda Emma Stone), una aspirant a actriu que treballa com a cambrera, i de Sebastian (impecable Ryan Gosling), un músic de jazz que no està disposat a vendre el seu talent, al Los Angeles actual (caldria atribuir un dels LA del títol a la ciutat californiana), la ciutat dels somnis i les estrelles.

 lalaland-still

La pel.lícula té un inici fulgurant, després d’un pla inicial en format 4/3 i blanc i negre que es transforma en un scope a tot color (tota una declaració d’intencions), arrenca una comèdia romàntica plena d’espurnes i enginy amb uns magnífics números musicals rodats en pla seqüència o quasi. Res a veure amb el musical modern de Hollywood que cobreix les mancances d’alguns dels seus intèrprets a base de muntatge.

A mesura que avança la pel.lícula, aquesta comèdia descaradament romàntica ple de divertits encontres i desencontres (homenatge als 80 inclòs), de quimeres i li.lusions, s’acaba transformant en quasi un drama. Quan alguns dels somnis es converteixen en compromisos i entren en conflicte la integritat artística amb el projecte de vida personal. la necessitat de complir els somnis enfront d’una realitat que sembla tenir uns altres plans. O no. I de sobte els números musicals desapareixen, els conflictes, els dubtes i les angoixes no es canten, s’expliquen i la pel·lícula perd la seva originalitat per recuperar-la, afortunadament, a la seva melancòlica part final, en la que torna a sorgir la música.

La la land Damien Chazelle Emma Stone

Perquè la música és clau a ‘La La Land’ i la banda sonora plena d’aires de jazz composada per Justin Hurwitz, que ja va col·laborar amb Chazelle a les seves dues pel·lícula anteriors, les lletres Benji Pasek i Justin Paul i les coreografies de Mandy Moore funcionen a la perfecció. Poc importa la veu ronca d’Emma Stone o que Ryan Gosling vagi escàs de veu i no sigui el millor ballarí del mó. El seu carisma i química ho supleix en més que de sobra.

Chazelle aconsegueix dotar ‘La La Land’ d’una atmósfera màgica, un món en el qual qualsevol cosa és possible, en part per la forma en la que utilitza els escenaris en què roda: exteriors fotografiats com si fossin decorats, decorats que són part de la vida habitual de la seva protagonista (Mia és cambrera en una cafeteria dels estudis Warner). Res sembla 100% veritat, però tot sembla possible. Com que una conversa es converteixi en una cançó o un passeig en un ball.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies