“La putrefacció de la llum” de Josep Masanés

"La putrefacció de la llum" de Josep Masanés

2016-09-01

8Valoració

Puntuació dels lectors: (1 Vot)

10.0

Si la llum diàfana del sol es pot descompondre en un excels arc de Sant Martí, també és cert que la podridura de la llum seria la foscor. Si algú té somnis purs, és un infant. Només el temps ens dirà si aquests somnis es tornen negres o de colors.

Argilés i Figueres són dos nens de classe treballadora que viuen al Poble Nou de Barcelona a les acaballes del segle XIX. Un matí, Argilés i Figueres surten a fer un volt per la marina i perden la noció dels temps mentre parlen sobre els seus somnis, de que faran quan siguin grans. Ho fan molt a prop de on hi ha el cos d’una dona morta. Però ells no el veuen perquè la mare d’Argilés ha vingut a cercar-los i els nens, temorosos d’una surra fugen cap a les barraques que ho poblen tot.

“La putrefacció de la llum” és l’última novel·la de Josep Masanés, XXIII Premi de Narrativa Ciutat d’Eivissa 2015, editada i publicada per Balàfia Postals. Masanés ens escriu una història d’heroisme, lluita i esperança emmarcada en l’època de les bombes i l’anarquisme barcelonès. Hi barreja diversos gèneres: l’històric, el d’aventures, i un pèl de crònica negra. Una temps de política convulsa i contradictòria i nefasta on, malauradament, alguns d’aquells polítics semblen ser un model d’alguns dels polítics actuals. Un moment en què Barcelona era coneguda com la Rosa de foc pels seus esclats de violència i pels assassinats comesos per pistolers.

Josep Masanés ens condueix per la vida d’aquests dos personatges que coneixerem quan són nens i encara tenen els somnis intactes. Ben aviat s’hauran conèixer la cruesa de la vida, la pèrdua dels que estimen i els desequilibris que hi ha entre classes socials. Masanés ho narra amb una gran riquesa de vocabulari, amb frases curtes altament descriptives i que donen rapidesa al relat. No és una història amable, simplement és la realitat crua que es va viure en el passat i que, ben segur, viuen molts en el present. “La putrefacció de la llum” remou consciències de moltes injustícies que han existit, que encara existeixen i que existiran.