Café society
8.5Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

La vida és una comèdia escrita per un sàdic, ens diu Woody Allen a la seva nova pel·lícula, Café Society. Aquest era el terme utilitzat per descriure a les persones que assistien habitualment als restaurants i clubs nocturns de moda dels anys trenta. Allen situa el seu nou film en aquesta època, entre Hollywood i Nova York, a mig camí entre la comèdia i el drama. És la història de Bobby Dorfman, un jove de família humil que arriba a Los Angeles amb la intenció de treballar a la indústria de l’entreteniment aprofitant els contactes del seu oncle, Phil, un agent d’estrelles de cinema. Bobby s’enamora de Vonnie, la secretària de Phil, que surt amb un home casat. Triangles sentimentals, infidelitats, desenganys amorosos, rencontres atzarosos, elements recurrents de Woody Allen que es troben en aquesta crònica sentimental que, des de l’encant i la lleugeresa, revela sentiments profunds i complexos.

De la mateixa manera que una de les seves millors pel·lícules dels darrers anys, Midnight in Paris (2011), Café Society té un to marcadament crepuscular. Arrenca com una comèdia romàntica d’embolics amorosos però es torna una història agredolça, melancòlica, un retrat trist de l’ànima humana i de les contradiccions del desig. La forma, l’embolcall del film és alegre, però el fons es fonamentalment trist i conté un missatge devastador sobre la impotència i la solitud de l’amor no correspost que esclata a la seqüència final i el màgic fos encadenat dels dos rostres melancòlics amb el que acaba la pel·lícula, un dels millors finals que ha vist qui escriu aquestes línies en anys.

Café society

Café Society és també una mirada nostàlgica al Hollywood clàssic, aquesta fàbrica de somnis amb la que va créixer Allen i que tant el va influir; i al Nova York del jazz i els clubs nocturns. Per a transmetre aquesta nostàlgia, Woody Allen s’ha recolzat fonamentalment amb la tasca de Vittorio Storaro, un dels millors directors de fotografia del cinema modern, guanyador de tres premis Oscar, per Apocalypse Now (1979), Rojos (1981) i El Último Emperador (1987). El seu treball es centra en l’efecte psicològic que tenen els diferents colors i la forma en que aquests influeixen en la percepció de les diferents emocions. A Café Society, el primer film del director novaiorquès rodat en digital, Storaro contrasta els tons càlids, ataronjats, irreals, del Hollywood dels anys 30 amb la fotografia més ombrívola de Nova York. Llums i ombres per al retrat de les dues Amèrica, del conflicte classista i la perfecta metàfora de la dualitat sentimental dels protagonistes.

Com és habitual a les pel·lícules d’Allen, els actors estan excel·lents. Destaquen els dos principals, Jesse Eisenberg i Kristen Stewart, que amb les seves brillants interpretacions són capaços de transmetre’ns diferents emocions amb naturalitat. El tercer en discòrdia, Steve Carell, un actor sempre reivindicable, també llueix encara que menys degut a que el seu personatge és menys ric en matisos que els de la parella protagonista. La resta de personatges que transiten pel film són estereotípics i la seva idoneïtat a la funció és desigual. Woody Allen, que va concebre el film com una novel·la (i certament s’assembla a una de Scott Fitzgerald), es reserva el paper de narrador, subratllant així les seves intencions.

Café Society és una obra bella i trista a la vegada, com totes les pel·lícules que estimem. Com la vida mateixa. Woody Allen ens explica una història sobre nosaltres mateixos, sobre la insatisfactòria distància que hi ha entre el que volem i el que tenim, i ho fa amb una senzillesa i una profunditat admirables. Vagin a veure-la.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies