Seguint a vampirs, fantasmes, zombies i altres criatures sobrenaturals, els dimonis també han aterrat a la petita pantalla tot i que amb resultats molt desiguals. Robert Kirkman, el creador de “The Walking Dead” és un dels últims en intentar donar-li una volta a les històries de possessions i exorcismes amb “Outcast”. Cinemax és qui va adquirir els drets del còmic en què es basa i qui en va estrenar l’adaptació televisiva simultaneament a 61 països a través de Facebook i Youtube. Aquí està disponible a través de Fox i en varies plataformes, i és una de les sèries que hem pogut veure aquest estiu.

De què va?

En Kyle Barnes (Patrick Fugit) és un jove que viu afectat per una sèrie de succesos del seu passat. De petit va ser agredit per la seva mare després que aquesta fos poseïda per un dimoni. I ja d’adult, va haver d’atacar la seva dona (Kate Lyn Sheil), també posseïda, per salvar la filla d’ambdós (Madeleine McGraw). Mentre els seus veïns el veuen com un solitari, problemàtic i maltractador, ell intenta refer la seva vida i de pas descobrir perquè els dimonis tenen aquesta extranya predilecció pel seu entorn.

Paralel.lament, el capellà del poble de Roma, el Reverend Anderson (Philip Glenister) comença a detectar una sèrie de casos de posessions que semblen aïllats al principi, però que amb l’arribada al poble d’un extrany home (Brent Spiner) cada vegada el fan sospitar més de que hi ha un diabòlic pla al darrera de tot.

Quan el reverend busca l’ajuda d’en Kyle per vèncer el primer dels casos, el d’un nen poseït, descobriran que Barnes té algun poder especial per exorcitzar els dimonis dels innocents. A cada nou cas, intentarà comprendre l’abast del seu poder i com fer-lo servir pel bé. Però la seva lluita contra el mal no serà fàcil ni comptarà amb la comprensió dels que el rodegen. Amb els pocs recolzaments del cap de policia (Reg E. Cathey) i la Megan, la germana d’en Kyle, els dos emprendran una creuada contra el Mal que a sobre també es veurà afectada per la disputa entre els dos sobre la millor manera de fer front a l’amenaça.

Outcast Robert Kirkman Patrick Fugit

Qui hi ha al darrera?

Outcast” és l’adaptació que el creador de “The walking dead“, Robert Kirkman, ha fet d’un còmic homònim del qual ell mateix n’és l’autor. Va començar a publicar-lo al 2014 i encara se n’editen noves entregues mensuals, així que la sèrie té material per seguir endavant. Kirkman exerceix també com a productor i guionista. A més, en aquest cas, ha assegurat tenir clar des del principi quin vol que sigui el to i el final de la història.

Abans d’estrenar-se aquesta primera temporada, la sèrie ja en tenia garantida una segona.

Aportant coses noves al gènere

Outcast” comença forta, amb una escena protagonitzada per un nen demonitzat. En els primers capítols s’esdevenen posessions i exorcismes amb elements clàssics del que ja hem vist d’aquestes històries en altres ficcions. No hi falten alguns moments gore, ni els posseïts parlant amb veus guturals, les levitacions, els atacs… Però Kirkman, que ja va saber donar una volta de rosca al gènere zombie que ens manté enganxats a “The walking dead“, ha volgut introduir també aquí alguns elements que fan que “Outcast” marqui distancies amb sèries i pel.lícules com “El exorcista” o “La profecia” (les dues traslladades també a la televisió).

El reverend Anderson no és el típic capellà. En Kyle no és el típic heroi escollit per salvar la terra dels dimonis. I tot i que els dos abanderen la lluita contra el mal, no estan exempts dels seus propis dubtes, defectes i dimonis personals. Kirkman juga bé amb la tensió, amb el crear una atmosfera plena d’incògnites i situant la història en un petit poble on qualsevol nen, ancià, home o dona podria ser el proper posseït al servei dels plans dels dimonis.

Aquesta pressió agobiant va guanyant pes en la segona meitat de la temporada, ja no tant centrada en casos puntuals de possessió sino en la misteriosa trama del què està passant a Roma, on cada vegada més persones cauen a les grapes del mal i Anderson i Barnes intenten descobrir qui hi ha al darrera i quin és el seu pla final. Així Kirkman, tal com fa a la seva sèrie sobre zombies, posa aquí també el focus en el drama dels diferents personatges humans, les seves relacions, motivacions i reaccions, que acaben tenint tant o més pes que l’element sobrenatural en sí.

 

Outcast

10 capítols però sense pressa

És habitual en els productes de Kirkman que es prengui el seu temps per explicar-nos les coses, i en aquest sentit “Outcast” no és una excepció. La trama gira al voltant del turment personal de Kyle Barnes i el fet que el personatge de Patrick Fugit mai hagi fet les paus amb el seu passat ni entengui el que li està passant ara, traspassa la pantalla i inunda el to de la sèrie. Les respostes són poques i triguen en arribar, perquè aquesta primera temporada s’ha dedicat tot just a presentar-nos els personatges i sentar les bases del que hagi de venir. Els 10 capítols inicials han donat per més del què sembla; en alguns capítols és cert que sembla que no passi res massa important, però un cop vist el conjunt no han estat pocs els elements plantejats.

Una bona realització i unes interpretacions força correctes dels protagonistes fan que amb una mica de paciència, la sèrie es pugui gaudir si els misteris que planteja calen en l’espectador.

Us la recomanem?

Doncs sí amb un “però”. “Outcast” no és pas una mala sèrie ni li manquen punts d’interès. Però qui es decideixi a veure-la ha d’estar disposat a enfrontar-se al seu lent tempo i a la falta de respostes. Sovint quan ens enfrontem a una sèrie de curta durada, com aquests 10 capítols, ens acostumem a veure històries més concluses, amb una trama més tancada que es devora ràpid abans de passar a una altra. Però la primera tanda de “Outcast” sembla ser només una introducció de molta cosa que anirà venint en el futur.

El seu protagonista no entén els seus poders ni com funcionen, no entén el perquè al seu voltant es donen tants casos de possessions, i nosaltres com a espectadors anirem al seu ritme. Hi haurà capítols en que sembla que no passa res, altres en que acabarem amb més dubtes i només als dos darrers començarem a obtenir alguna resposta. Si això no us molesta i el gènere us agrada, aquesta té potencial per ser una bona història.

També cal avisar que passat el tram inicial, com deiem els capítols posen molt més èmfasi en el drama personal dels protagonistes que en els dimonis en sí. Així que qui esperi trobar terror, sang i fetge, aquesta no és la vostra sèrie. Si pel contrari us interessa més l’element humà i com una situació extraordinaria afecta la vida i el caràcter de les persones, tal com passa a “The walking dead“, podeu donar una ullada a aquesta.

Si Kirkman ens assegura que té molt clar a quin port acabarà arribant tot plegat, no serem nosaltres qui no li donem el vot de confiança.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies