Star Trek: Más allá
4Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Star Trek: Más allá és la tretzena pel·lícula de Star Trek i la tercera des del reboot, el rellançament de la saga, que dirigí J. J. Abrams al 2009. Després de presentar la formació del grup de tripulants de l’Enterprise, viure les seves primeres aventures i enfrontar-se a Khan a la seva continuació, Star Trek: En la oscuridad (2013), signada també pel director de Super 8 (2011) i Star Wars: El despertar de la fuerza (2015), ara Kirk (Chris Pine), Spock (Zachary Quinto) i els seus companys s’enfronten a una nova i bel·licosa espècie alienígena, liderada per Krall (Idris Elba), que pretén acabar amb la Federació.

Mantenir el llistó fixat per un dels millors directors del Hollywood actual com és J. J. Abrams era molt difícil, només a l’abast d’uns pocs, i Justin Lin, director d’algunes de les entregues de la saga Fast & Furious, no aconsegueix estar a l’alçada. Les cintes anteriors barrejaven, amb un gran sentit del ritme, acció i emoció, entreteniment i profunditat conceptual en els temes tractats. En canvi, la nova de Star Trek és un mer entreteniment sense personalitat pròpia. Sens dubte, la decepció cinematogràfica de l’estiu.

El guió, signat per Simon Pegg, que torna a interpretar el personatge de Scott, i Doug Jung (Dark Blue, Banshee), està ple de llacunes i no aprofundeix en els temes que esbossa la història ni en els personatges que perfila. No va més enllà d’una senzilla narració d’aventures, plena de llocs comuns i lluny de les ambicions argumentals de les dues anteriors pel·lícules de la saga. Els conflictes dels personatges principals són, directament, una broma; la seva personalitat, unidimensional; i als diàlegs abunden les frases buides i tòpiques. A més, l’humor que recorre la trama és pueril, mal integrat a l’acció i, el que és pitjor, sense gràcia. Els nostres herois, anteriorment personatges complexos, amb atractius desenvolupaments i arcs de transformació, es tornen plans i mancats de veritable emoció i credibilitat. El nou dolent no té el carisma i les sòlides motivacions del complex i shakespearià Khan de l’anterior cinta trekkie, interpretat genialment per Benedict Cumberbatch.

Star Trek: más allá

Star Trek: Más allà posa èmfasi en l’acció desmesurada i l’espectacularitat i, per tant, l’apartat tècnic del film ofereix un gran espectacle visual, especialment a les escenes d’acció de la primera hora. No obstant, els efectes especials són bastant oblidables en aquesta ocasió, degut a que juguen en detriment de la història i el desenvolupament dels personatges. Únicament la banda sonora, elaborada novament pel gran Michael Giacchino, segueix estant a l’alçada.

El reboot d’Abrams va serví per rejovenir la saga i donar-li una nova vida i interès las personatges creats per Gene Roddenberry ara fa 50 anys. Star Trek: Más allà, no obstant, suposa un pas enrere, ja que únicament és un clàssic, lleuger i funcional blockbuster en el que prima el desplegament tècnic per sobre de qualsevol altre aspecte. Tenint per antecedent dues pel·lícules de major substància, a l’era de Gravity (2013), Interstellar (2014) i Marte (2015), això ja no és suficient.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies