Cazafantasmas
6.5Valoració
Puntuació dels lectors: (3 Vots)
7.1

Si hi ha un concepte dominant en el cinema de Hollywood del segle XXI aquest és el de franquícia, l’explotació serial d’una marca d’èxit. A banda de seqüeles, preqüeles i remakes, en els darrers anys s’ha posat de moda el concepte de reboot, el rellançament d’una saga. En els darrers anys tenim nombrosos reinicis, com Star Trek (2009), El origen del planeta de los simios (2014), Jurassic World (2015), Star Wars: El despertar de la fuerza (2015) o Jason Bourne (2016), per citar alguns exemples, de qualitat desigual. Ara ens arriba Cazafantasmas, l’enginyós i divertit reboot de la comèdia més exitosa dels anys 80. Aquí teniu les claus del per què hauríeu de veure-la:

1.- El millor equip possible

Dirigida per Ivan Reitman i protagonitzada per Bill Murray, Dan Aykroyd i Harold Ramis, Los cazafantasmas es va estrenar al 1984 i ràpidament es convertí en una pel·lícula de culte. Cinc anys més tard arribà Los cazafantasmas 2. Des de llavors es va parlar de fer una tercera part, que mai arribà a concretar-se i es descartà definitivament després de la mort al 2014 de Ramis. Llavors es va apostar per la moda dels reboots i la seqüela es va transformar en un reinici. L’escollit per dirigir la pel·lícula fou el nord-americà Paul Feig, director i guionista de cinema i televisió. La trajectòria cinematogràfica de Feig encaixa perfectament amb la nova direcció que es pretenia donar a l’univers del film primitiu, amb parodies com La boda de mi major amiga (2011), Cuerpos especiales (2013) i Espías (2015). Feig va decidir que els seus protagonistes serien dones i que tindrien una personalitat diferent respecte a l’equip masculí original, aconseguint així distanciar-se del factor nostàlgic. El nou equip anti-espectres està format per Kristen Wiig, Melissa McCarthy, Kate McKinnon i Leslie Jones, totes elles expertes en el món de la comèdia ja que provenen o han treballat al veterà Saturday Night Live.

2.- Una vella història, però diferent

S’alçaren moltes veus crítiques, en aquest pati d’escola que és Internet, contra l’elecció de quatre dones per a protagonitzar la revisió de Los cazafantasmas, com si uns personatges femenins no poguessin agafar les regnes d’un producte tradicionalment associat a la masculinitat. Allò essencial no depèn del gènere, sinó de la narrativa. La premissa bàsica segueix sent la mateix: personatges divertits lluitant contra allò paranormal. I la història és molt semblant a la primera: davant d’una epidèmia d’aparicions espectrals a Nova York, unes científiques acomiadades del món acadèmic per les seves excèntriques investigacions paranormals decideixen fundar una empresa de caçafantasmes. L’esperit de la cinta original, a mig camí entre la fantasia i la comèdia, està perfectament replicat aquí. Així mateix, tots els elements que conformaven l’imaginari de Los cazafantasmas surten a jugar novament. Però, a més, l’actual pel·lícula li dona un nou aire a la història, introduint nous girs i personatges interessants, com el dolent de la funció (Neil Casey) o el secretari (Chris Hemsworth) que contribueix a la subversió dels rols tradicionals, el subtext del film.

Cazafantasmas

3.- Referències i cameos

Cazafantasmas no només inclou dotzenes de referències a la pel·lícula de 1984, sinó també al·ludeix, amb força gràcia a la majoria d’ocasions, a d’altres films de l’època i també a diferents elements de la cultura dels vuitanta. També destaquen els divertits cameos dels antics protagonistes. Hi són quasi tots ells (Murray, Aykroid, Hudson, Weaver), un bust homenatge a Ramis i també Slimer, ben inserits a la trama i aportant un toc nou. Especial menció mereix el cameo del gran Bill Murray, autoparòdic, com de costum.

4.- L’humor

I acabem amb el més important: aquesta és una pel·lícula enginyosa i divertida. El quartet protagonista brilla amb eficàcia a l’apartat còmic, desplegant una àgil bateria de gags escena darrere escena: Wiig i MacCarthy estan més sòbries però igual de gracioses que en anteriors pel·lícules, Jones es beneficia de tenir el personatge més desenvolupat respecte al del film original, i McKinnon és l’autèntica revelació, hilarant amb la seva excèntrica i esbojarrada Holtzman. Cazafantasmas sap riure-se’n de les pròpies crítiques dels haters d’Internet i inclou acudits que al·ludeixen als comentaris masclistes. Encara que al tractar-se d’una pel·lícula per a tots els públics predomina l’humor innocent, blanc, ben integrat a la trama, especialment durant la primera hora. Després de la formació del grup, la història es preocupa més per desenvolupar la trama de l’amenaça fantasma que pels gags i baixa el seu ritme. No obstant, el bon treball de les quatre actrius aconsegueix mantenir l’humor a bon nivell fins al final.

La pel·lícula aconsegueix aportat una nova i desenfadada visió de Los cazafantasmas. I és que la nostàlgia pot cegar-nos en ocasions: al contrari del que alguns anunciaven, Cazafantasmas no és un innecessari remake sinó un bon entreteniment amb personalitat pròpia. L’inici d’una nova saga, com anuncia l’escena post-crèdits. I el negoci de l’eliminació paranormal no podria estar en millors mans.

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies