No tenia ganes d’anar-me a casa i li vaig donar al taxista una adreça inventada. Quan arribem, em vaig adonar que en el fons sí tenia ganes d’anar-me a casa, per la qual cosa li vaig dir que allí era on vivia la meva núvia i que havia d’haver-se quedat dormida, o sigui que tampoc anava a trobar-me a faltar. El taxista s’ho va empassar i em vaig posar a pensar què més mentides podria explicar-li abans de concloure la carrera.
Expediciones Polares ens presenta aquest particular diari escrit per Stuart Murdoch, líder de la banda “Belle and Sebastian”, que va aparèixer publicat originalment en 2011. Cinc anys després podem descobrir d’una manera diferent a un compositor i cantant del que ja coneixem gran part del seu món gràcies a les seves lletres i les seves cançons. No obstant això, estem davant una altra manera d’apropar-nos als seus pensaments, a les seves reflexions, a l’origen de les seves cançons i al seu dia a dia.
Estem davant un llibre particular, com ja he comentat, no és una novel·la i tampoc és un diari. Estem més aviat davant la recopilació d’uns posts d’un blog que Murdoch escrivia i que en format llibre ens dóna una visió més àmplia del que va ocórrer a la seva vida entre els anys 2002 i 2006, una època important per “Belle and Sebastian”. A les seves pàgines ens trobarem amb els assajos de la banda, allò que envolta els concerts, els gustos musicals de Murdoch, la seva obsessió amb el futbol o la seva connexió amb la religió. A les seves pàgines també trobarem llistes amb llibres, discos, cançons i autors, lletres de cançons i més d’una anècdota estúpida que ens farà somriure.
Ha estat un estiu de ruptures, de gent que passa, de canviar de casa, de persones que intenten moure’s a tota velocitat perquè no les atrapi la malenconia. M’hagués agradat que hagués estat un estiu en el qual la música m’hagués devorat i hagués tapat tots els meus defectes. La música ens neteja l’ànima!
En principi sembla un llibre per a fans i és cert que els fans el gaudiran més, perquè coneixen el context de Murdoch, coneixen les seves cançons i poden intuir fàcilment els qui són totes aquestes persones que envolten l’autor. Però la col·lecció d’anècdotes i pensaments que “El cafè celestial” recull poden arribar a qualsevol lector, sempre que tingui una certa afició per el “slice of life” i li agradi apropar-se a coses intranscendents però amb les quals és fàcil connectar perquè formen part de la rutina de qualsevol.
“El cafè celestial” és un llibre amè, divertit, interessant i intranscendent. No enganxa com pot fer-ho una novel·la perquè no és el seu propòsit fer-ho. No obstant això, és prou fresc com per ocupar un lloc en les tauletes de nit durant l’estiu o les platges, temps durant el qual la lectura es torna reposada i ve de gust poder llegir alguna cosa curta que ens porti a pensar una mica en les nostres coses, que ens faci riure o ens convidi a discutir sobre un tema determinat amb amics i família.
El disc defineix un moment, una temporada, molt més que qualsevol altra forma d’art (faig èmfasi en temporada). Un bon LP et acompanya a l’estiu, et compadeix a la tardor, et guia a l’hivern i porta a un punt àlgid la teva primavera. En certa manera, el problema d’un disc que es converteix en part del teu dia a dia és que el següent mai compleix les teves expectatives.
Envía una resposta