Pastel de pera con lavanda
5Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

Louis Legrand és una dona vídua i amb fills que viu a la seva granja familiar de la Provença. La seva vida canvia quan atropella a Pierre, un home molt diferent a la resta de la gent.

Escrita i dirigida pel gairebé desconegut Éric Besnard (Ca$h), Le Goût des meveilles (títol original) és una pel·lículeta simpàtica, que no explica una gran història ni fa un ús de la cinematografia massa simbòlic, però que omple els minuts amb un argument fàcil d’escriure i visionar.

Hi ha certes pel·lícules que simplement passen pels teus ulls com una anècdota més, de les quals si et diuen el nom un any després, t’han d’explicar parts molt específiques del guió perquè et vingui a la ment. Una pel·lícula francesa que té lloc a la Provença i que es diu Pastel de pera con lavanda té, francament, tots els punts per ser una d’elles. I ho és: un surt del cinema com ha entrat, només que amb 97 minuts menys de vida.

L’argument es basa en una dona vídua, Louis Legrand (Virginie Efira), que ha de cuidar dels seus fills mentre manté la granja familiar i ven aliments artesanals en la fira del poble. Un dia, mentre va amb cotxe, atropella a Pierre (Benjamin Lavernhe), un home autista però amb una manera molt particular de veure la vida. Així, els dos aprendran l’un de l’altre (més Louis de Pierre que al revés, però ja se sap) que viure és molt més senzill del que ens plantegem.

Pastel de pera con lavanda

El que hauria de ser una emotiva cinta sobre l’auto-superació i l’optimisme, no és més que una “pastelada” (ho diu el propi títol) francesa que usa a una persona autista per fer veure a l’audiència que “si ells poden, nosaltres també”. Un es pot queixar tot el que vulgui de les pel·lícules de Hollywood, però comparades amb el “bonisme” i la condescendència dels films europeus en qüestions de discapacitat o malaltia, no hi ha color.

Només fa falta comparar la pel·lícula que ens ocupa amb, per exemple, Mercury Rising amb Bruce Willis o Rain Man amb Dustin Hoffman. La manera que té una i les altres d’afrontar el tema de l’autisme no té punt de comparació, ja que les hollywoodenquees tenen un conflicte principal en el qual el personatge té una funció específica, mentre que a Pastel de pera con lavanda només es parla de la seva diferent manera de veure el món, la seva sinceritat i la seva forma de dir les coses sense pensar-les.

Així, el film es converteix en el que sembla ser un capítol de Monk o El mentalista, però amb l’afegit que aquí l’única funció que se li pot atribuir a Pierre és la de canviar la vida dels altres amb la seva malaltia. El que s’ha dit des del principi: no és una pel·lícula memorable ni en el més bàsic dels sentits, i passarà pels seus ulls (i per la cartellera) sense causar cap diferència.

Comparteix...
Tweet about this on TwitterShare on Facebook0Email this to someoneShare on Google+0Pin on Pinterest0Print this page

Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies