Port Arthur
7Valoració
Puntuació dels lectors: (0 Vots)
0.0

“Un home ha estat detingut. L’acusen d’haver provocat un crim terrible. Ell no recorda res. Dos inspectors de policia li faran preguntes perquè en faci memòria. O potser pretendran que es cregui tot el que ells li relatin.”

L’autor de la trilogia sobre la identitat formada per Una història catalana, Pàtria i Vilafranca, Jordi Casanovas, un dels dramaturgs més reconeguts de l’escena catalana contemporània, arriba al CCCB durant el Festival Grec 2016 amb Port Arthur: un text traduït i adaptat directament de la transcripció filtrada per WikiLeaks de l’interrogatori a Martin Bryant.

Dafnis Balduz (Bangkok) es posa en la pell de l’assassí que va perpetrar la massacre moderna més gran d’Austràlia i que va portar al llançament de la llei de control d’armes al país. Fent dels dos interrogadors es troben Javier Beltrán (Little ashes) i Manel Sans (Clèopatra), als qui l’obra els posiciona en una dicotomia entre la voluntat i la necessitat de fer justícia.

La potència del text, la posada en escena i la direcció de Casanovas són suficients per aguantar una obra així, amb unes bàsiques però efectives directrius i una lògica situacional. Una transcripció literal d’un interrogatori tan dur com el que es va fer a Martin Bryant interessa i manté en tensió a qualsevol espectador. Fins i tot una lectura dramatitzada seria suficient per tenir a l’audiència captivada amb el que un va preguntar i l’altre va respondre.

"Port Arthur" Jordi Casanovas

Tot i així, s’agraeix aquesta versió en directe que se’ns ofereix. Manté l’interès, té ritme i capta prou bé l’essència, però en sortir el públic té la sensació que hi ha alguna cosa inexplicable que no ha funcionat. S’hauria de sortir de la sala impactat, pensant en el que s’ha vist, comentant amb qui es té al costat la situació que s’ha presenciat. Però no és del tot així, els silencis i els buits mentals dibuixen la sortida del CCCB.

Pot ser el canvi constant de personalitat que pateix el protagonista, la seva naturalitat extrema en alguns moments i la seva bogeria quasi esquizofrènica en d’altres, mai ningú diria que el personatge que tenim davant té un coeficient intel·lectual de 66 (per sota d’un nen d’onze anys). Tanmateix, potser precisament el fet que no anem a veure una lectura dramatitzada sinó una obra de teatre fa que el públic busqui alguna cosa més del que li pot fer una unalla rápida a l’interrogatori ja públic. També pot ser que, el fet que l’energia de Javier Beltrán no estigui a l’altura i que a vegades no se’l senti o entengui, afecti la total immersió de l’espectador en el que està succeint.

En resum, Port Arthur és un espectacle que mereix ser vist, ni que sigui per tenir la informació clara de què va passar aquell 28 d’abril de 1996, o almenys intentar-ho. No és, ni de lluny, la millor creació de Jordi Casanovas, però és una obra tensa, interessant i dura, que, tot i no ser a la sortida, fa pensar a mig termini.



Teatre: CCCB
Web teatre
Autor del text: Jordi Casanovas
Direcció: Jordi Casanovas
Intèrprets: Dafnis Balduz, Manel Sans i Javier Beltrán


Envía una resposta

La teva adreça de mail no es publicarà

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per tal d'oferir la millor experiència d'usuari. Si continues navegant estàs donant el teu consentiment a l'acceptació de les mencionades cookies i de la nostra política política de cookies, fes click a l'enllaç per més informació.

ACEPTAR
Aviso de cookies